Vull iniciar un apartat sobre mites de la psicologia. Crec que una de les grans tasques que tenim pel davant els psicòlegs és la de desmitificar la psicologia i tornar-li el bon renom que mai hauria d’haver perdut.

Inicio amb un tuit d’un noi que l’altre dia em vaig trobar pel meu TL:

mites-psicologia

I em va fer gràcia. Sí, perquè entenc que és un acudit. Com tants d’altres que hi ha de moltes professions.

Però crec que és interessant analitzar què hi ha al darrere d’aquest acudit.

I el que hi ha al darrere és el “mite de la manipulació“.

Quantes vegades hem sentit a dir que “els psicòlegs mengen el coco”? O que “manipulem als clients per a que facin el que vulguem”? O que “els hi fem creure que estan malalts per així tenir-los fidelitzats en consulta”?

Jo, moltes vegades. I sempre responc el mateix: “el psicòleg és un acompanyant, no un guia“.

La figura del psicòleg el que fa és acompanyar al client en el seu estat, sigui quin sigui aquest. Partim de la base que, quan una persona decideix anar al psicòleg és, normalment, perquè té un malestar, una incomoditat o una situació que no pot controlar.

En el primer moment que el client apareix per la porta i explica la seva situació, el psicòleg se’n fa càrrec i comença a elaborar, de forma conjunta amb la persona que té al davant, un pla d’actuació per a treballar els aspectes que estan resultant complicats en aquest moment.

És a dir, el psicòleg no ha d’intentar influir en el pensament, en les decisions o en les accions de la persona que té al davant. La tasca del psicòleg és mostrar-li a aquesta persona quines són les diferents opcions que té al davant i donar-li eines per a que, de forma autònoma i personal, pugui triar quin és el seu camí.

Quins altres mites de la psicologia coneixes?