Què és el “counseling”?

Counselling and SupportL’altre dia algú em va preguntar: “escolta, això que està tan de moda, és counseling o consueling?” i he de dir que la broma em va fer gràcia. :)

Però també vaig entendre que això del counseling encara no és massa conegut com a tal i que cal fer-ne una reflexió al respecte.

Aquesta corrent d’atenció a les persones que ara comença a estar de moda al nostre país va iniciar-se als Estats Units a meitats de segle XX i està basat en el model de Carl Rogers d’atenció basada en la persona. El concepte central d’aquesta orientació és el que fa referència a la pròpia persona, és a dir a la imatge que un té de si mateix i a com es projecta en el present (podríem dir que fa referència a l’autoconcepte i l’autoimagte).

Aquest model parteix de la base de la denominada psicologia humanista, una corrent psicològica que considerava a l’ésser humà com un tot, integrant aspectes filosòfics, socials i de salut en la pràctica psicològica.

El counseling evita en la mesura del possible patologitzar i etiquetar a les persones ja que la hipòtesi en la que es basa aquesta teoria és la següent:

El que viu la persona no és la realitat. La realitat és allò que la persona interpreta que està vivint en base a la seva experiència prèvia i a les seves emocions.

Així doncs, la figura del counselor el que permetrà és que la persona s’escolti a si mateixa, reflexioni sobre les seves experiències i aprengui a reinterpretar la seva realitat d’una forma que li sigui molt més favorable.

En definitiva, s’intenta promoure processos actius d’aprenentatge d’autoajuda i de desenvolupament de potencialitats a totes aquelles persones que estiguin atravessant per un moment complicat a nivell vital, tinguin dubtes, estiguin en un procés crític o, simplement, necessitin orientació.

 

 

Referències:

 

By |divendres, juny 14, 2013|Categories: General, Psicologia, Serveis|Tags: , , |