6 mites sobre la ejaculació femenina

De la ejaculació femenina se n’ha començat a parlar més o menys obertament des de no fa gaire. Impulsada, com sempre, per una moda sexual provinent de les pel·lícules pornogràfiques, la ejaculació femenina ha pres un paper protagonista en moltes fantasies eròtiques com a sinònim “d’orgasme bestial”.

Però hi ha molts mites al voltant d’aquest fet que, algunes dones (que no es dediquen al porno) viuen com a bastant traumàtic i és important que se’n comenci a parlar amb propietat i d’una forma clara i concisa.

1. La ejaculació femenina és una moda recent

Tot i que, com he comentat abans, s’ha posat molt de moda en els últims temps gràcies a les pel·lícules pornogràfiques que fan servir aquest recurs per a evidenciar encara més el plaer femení, la història de la ejaculació femenina es remunta a segles enrere.

Sembla que existeixen mencions a la ejaculació femenina ja en el Kama Sutra original, escrit al segle I. Tot i que els investigadors i historiadors no acaben de posar-se ben bé d’acord sobre aquesta menció, sí que és cert que el KamaS Sutra original parla sobre el “semen femení”, una substància alliberada per la dona durant l’acte sexual.

Tot i que no ha estat un tema massa popular, en el sentit que no s’ha parlat massa d’ell, les investigacions i la curiositat científica per aquesta “aigua de la passió”, com s’anomenava en un manuscrit indi del segle XVI, no han deixat d’estar presents en la literatura científica.

Ja a les acaballes del segle XIX, de la mà de Richard von Krafft-Ebing es va qualificar aquest fet de la ejaculació femenina com una disfunció sexual, tal i com queda reflectit en el seu llibre Psycopathia Sexualis. Freud, amb el seu “cas Dora” (Anàlisi Fragmentària d’un Cas d’Histèria. Cas Dora) va identificar l’ejaculació femenina com un símptoma més d’histeria, reafirmant d’aquesta manera la condició de disfunció sexual de la ejaculació femenina.

2. Només algunes dones ejaculen

Segons els estudis que s’han fet en matèria de sexualitat femenina, sembla que totes les dones tenen la capacitat d’ejacular en una relació sexual. Tot depèn, bàsicament de l’entrenament i de l’excitació.

L’ejaculació femenina, igual que la masculina, va molt relacionada amb el nivell d’excitació que estigui experimentant la persona en el moment, així és més fàcil que les dones que s’exciten més, siguin més propenses a la ejaculació. D’altra banda, a través d’exercicis d’autoexploració i de penetració focalitzada amb els dits es pot entrenar la zona per a ejacular més.

3. Quan hi ha ejaculació femenina, surt a raig

Aquest mite, molt comú a causa de les escenes pornogràfiques, es completament fals. En algunes dones sí que es pot donar aquest tipus d’ejaculació, anomenat “squirting”, en el qual el líquid és expulsat amb relativa força i gairebé com una ejaculació masculina.

Però en la majoria de les dones la ejaculació femenina té lloc d’una manera molt més discreta. En realitat tot depèn del volum de líquid que sigui capaç de produïr en aquestes circumstàncies el cos de la dona. Hi ha moltes dones que la única manera que tenen de saber que han ejaculat és que quan acaben les relacions sexuals se n’adonen que han deixat els llençols molls en més o menys quantitat.

4. La ejaculació femenina és bàsicament orina

6 mites sobre la ejaculació femenina 2Això s’ha cregut durant molts anys, fins que es van començar a fer estudis i analítiques dels fluïds i es va veure que, en realitat, els que provenien de l’ejaculació femenina no contenien urea o si ho feien era molt poca, per la qual cosa es va arribar a la conclusió que no era orina, sinó un fluïd excretat per les glàndules de Skene (també anomenades la pròstata femenina), unes glàndules que estan situades al costat de la uretra.

No obstant, els darrers estudis parlen de dos tipus diferents d’ejaculació femenina, una que és la segregada per les glàndules mencionades i que es caracteritza per ser una substància blanquinosa o translúcida i tenir un volum més o menys abundant, i l’altra que és el que anomenem squirting i que està composada bàsicament per un líquid molt similar a la orina i que prové de la bufeta, però que no fa olor ni té color d’orina.

Aquest fenòmen en el que s’expulsa líquid provinent de la bufeta està produït eminentment per la relaxació i les contraccions orgàsmiques que es produeixen en la zona.

5. L’ejaculació femenina té a veure amb la incontinència urinària

Són moltes les dones que, quan experimenten una ejaculació especialment abundant, sobretot en les primeres ocasions, creuen que el que els hi ha passat és que se’ls ha escapat la orina. Aquest pensament provoca en la gran majoria d’elles un sentiment de vergonya més o menys acusat que pot acabar derivant en un rebuig a les relacions sexuals per por al què dirà la parella.

Que hi hagi aquesta ejaculació no té a veure amb la incontinència urinària, en realitat, tot i que pot coexistir (és a dir, una dona amb incontinència urinària pot tenir ejaculacions molt abundants, però no totes les que tenen incontinència les tenen). La incontinència urinària es produeix sobretot quan els músculs del sòl pèlvic han perdut la seva força, per la qual cosa la dona que pateix d’incontinència urinaria tindrà pèrdues d’orina en més ocasions, a banda de en el sexe.

6. La dona que ejacula molt té orgasmes més potents i gaudeix més del sexe

No té perquè. És cert que les dones que ejaculen molt i que s’han sobreposat als sentiments d’incertesa i/o vergonya inicials expliquen que la sensació que acompanya la ejaculació és una sensació indescriptiblement plaent, però no la podem diferenciar, d’una manera objectiva, de qualsevol dels orgasmes que tingui una altra dona en qualsevol altra ocasió.

Dit d’una altra manera, la dona que aprèn a gaudir de les seves ejaculacions és una dona sexualment alliberada, que gaudeix del seu cos i, per tant, serà una dona que gaudirà d’una molt bona salut sexual. Però això no vol dir que les dones que no tinguin una ejaculació tan abundant gaudeixin menys, cada cos, cada dona, cada sexe gaudeix diferent.

Cal seguir investigant

Val a dir que les investigacions científiques en aquest camp són relativament recents i que encara no hi ha un gran consens entre els diferents professionals que es dediquen a la recerca de la “veritable ejaculació femenina”, així que per a alguns dels mites m’he basat en la ressenya científica més recent que he trobat i que m’ha semblat més fiable: un article molt recomanable de’n Pere Estupinyà.

Tens dubtes sobre la ejaculació femenina?

T’agradaria saber més? Posa’t en contacte amb mi i resoldrem els dubtes, les pors, les angoixes o les vergonyes que puguis sentir al voltant d’aquest tema.

Nom:

Correu electrònic:

Telèfon:

Missatge:

Assegura't d'haver escrit bé la teva adreça de correu electrònic. Si hi ha alguna errada serà impossible que poguem posar-nos en contacte.