Com parlar de sexe amb els nens: l'educació sexual a casa

Parlar de sexe no és senzill. Entre adults ja ens costa, perquè entenem que el sexe i la sexualitat forma part d’una esfera de comportament, emocions i sentiments molt privada. Però quan es tracta de parlar de sexe amb els més petits de la casa la cosa es torna, moltes vegades, angoixant i molt complicada.

Sexe no vol dir relacions sexuals

Això és el primer que hem de tenir clar quan ens enfrontem a la tasca de parlar amb els nens i nenes sobre sexe. I és important perquè fins que els nens i nenes no fan potser 13 o 14 anys, realment no estaran interessats en les relacions sexuals com a tals (sí que n’hauran sentit a parlar, però no com a cosa que realment els afecti directament), però sí que ho estaran en la sexualitat del seu cos i les diferències entre el seu i el dels altres.

És aquí on ha de començar l’educació sexual: en el respecte al propi cos i al de l’altre. I aquest missatge es pot començar a transmetre ja des que el nen o la nena tenen menys d’un any.

Serà clau que el nen o la nena entengui des de molt petit que el seu cos és seu i que ningú pot decidir sobre ell. Per tant serà important que el conegui bé. Això ja ho fem, li ensenyem on té la maneta, on té el nassarró, on té la orella… però i els genitals? Els hi posem nom?

Normalment no. És quelcom que als pares i mares els costa molt, perquè entenen que si posen nom als genitals estaran fent-los reals i un focus de curiositat per als petits. El que normalment no entenem és que si els posem nom a la mateixa vegada que a la resta de les parts del cos, el que estem fent, precisament és que els petits entenguin que allò és tan normal com la seva orella, que forma part del seu cos i, per tant, estem eliminant el component de “secretisme”, amb la qual cosa estem fent que la curiositat sigui la mateixa per descobrir-se els genitals que per descobrir-se la orella.

Hem de tenir clar que quan parlem dels genitals amb els petits cal donar-los-hi el nom correcte, res de dir-li “la patatona” o “la coseta”, són el penis i la vulva, i no ens ha de fer vergonya anomenar-los pel seu nom, el nen o la nena han d’entendre que són parts del seu cos de les que no s’ha d’avergonyir.

Consell: quan estiguis canviant el panyal del bebè, ja que normalment hi parles per a entretenir-lo, perquè no proves de explicar-li el que fas?

“Ara et canviarem el panyal per a netejar bé la vulva/el penis. Cal cuidar-lo bé, igual que el culet, les cames, els braços…”

I en cada una de les parts les senyalem per a que vagi entenent que tot el seu cos és una sola cosa.

Si el nen o la nena són més grans, pots aprofitar el moment de la dutxa per a fer l’exercici. Un “t’has rentat bé la vulva/el penis? I per darrere les orelles? I les aixelles?” farà que el nen o nena entenguin que els seus genitals són quelcom normal.

Educació emocional com a base de la educació sexual

Com parlar de sexe amb els nens: l'educació sexual a casaPer suposat, no podem desvincular la educació emocional de la educació sexual. Per a que a casa poguem parlar de sexe obertament (tan obertament com vulguem, cadascú amb el que es senti més còmode) caldrà que creem un entorn distés, de confiança mútua i que el nen o la nena entenguin que é sun lloc on poden compartir inquietuds, pors, alegries i demés.

Però això no és senzill, i és que el llenguatge emocional és quelcom que ens costa, en general, bastant. És difícil moltes vegades posar noms a les nostres pròpies emocions, sovint ens sentim “inquiets” o “depres” o “emprenyats”, però no sabem identificar ben bé les emocions que estan al darrera: la ràbia, la tristesa, la frustració…

Un element clau per a començar a introduïr el món de les emocions amb els més petits (i de retruc, començar a obrir el nostre) és canviar la pregunta “què et passa?” per la pregunta “com et sents?”. Fixeu-vos que canviem una paraula, però és una paraula que pot obrir moltes portes: estem convidant al petit o la petita a que parli dels seus sentiments. Ja no podrà dir-vos un “res”, ara caldrà que pensi, miri endins i us parli des de la seva emoció (en cada edat entenem que el nivell de reflexió és diferent, amb 2 o 3 anys us podran dir “estic content” o “estic trist”, com a molt).

Si entrenem bé aquesta comunicació emocional estarem obrint la porta per a que el nen i la nena entenguin que a casa és un lloc on pot parlar dels seus sentiments obertament, tant dels positius com dels negatius, sense que se’l jutgi per això. Aquest pas serà una gran clau per a que, quan arribi a l’adolescència i comencin les seves preocupacions i dubtes sexuals i de relacions, li sigui molt més fàcil obrir-se.

Consell: per què no aprofiteu la hora de sopar tots junts per parlar dels vostres sentiments?

Els pares i mares heu de donar exemple. Parleu dels vostres sentiments davant dels vostres fills. Per exemple, podeu explicar que avui heu tingut un bon dia perquè heu aconseguit quelcom a la feina i us sentiu molt satisfets i contents. O que us heu emocionat veient un vídeo bonic i que se us han caigut les llàgrimes.

Serà important també que també parleu dels sentiments “negatius”. Per exemple: avui m’he sentit molt frustrat quan no he aconseguit fer allò que volia. O m’he sentit trist perquè no he pogut arribar a temps per anar-te a buscar a l’escola.

(Sé que és un exercici difícil, que requereix un gran esforç per part dels pares i mares, però… no és posar-se a prova contínuament la maternitat/paternitat? ;) )

Llibres per a treballar la sexualitat amb els nens

Per a complimentar la tasca complicada de parlar de sexe amb els nens i nenes us deixo aquí unes quantes opcions per a treballar-la a través dels llibres, sobretot quan són més petits.

No le cuentes cuentos

No le cuentes cuentosUn llibre il·lustrat per llegir i mirar amb els més petits, i que és, a més, una guía per a pares i mares. Escrita per Carlos de la Cruz i Mario de la Cruz, en aquesta guía trobareu tot el que té a veure amb l’embaràs i el naixement de les criatures explicat d’una forma molt clara i planera, amb dibuixos prou explícits i a la vegada, delicats i bonics.

El podeu trobar íntegre en pdf en aquest enllaç.

 ¿Cómo le explico eso?

cómo le explico esoUna guía per a pares i mares. Un escrit senzill i molt pràctic de la mà de la mediàtica Lorena Berdún. No només es centra en preguntes infantils com “d’on venen els nens”, també aborda preguntes més compromeses com algunes sobre malalties de transmissió sexual. No hi ha cap pregunta que no es pugui respondre si partim de la base d’una bona comunicació entre pares i fills. T’hi atreveixes?

Per què tu no tens tita?

per que tu no tens titaPublicat originalment en castellà sota el títol “¿por qué tu no tienes pito?” aquest llibre és una bona manera d’abordar les diferències entre els nens i les nenes amb els més petits de la casa. Il·lustrat amb molt de gust i amb un llenguatge simple que tots els nens poden entendre.

Emocionario

emocionario

Aquest llibre no és només un llibre. És una zona de jocs i d’experimentació, és un lloc d’aprenentatge del que parlavem abans: les emocions. En aquest llibre trobareu descrites les emocions i aprendreu, entre tots, a identificar-les d’una manera senzilla i divertida. Un llibre que anima i ajuda a petits i grans a parlar de les seves emocions.

Pots veure’n una petita mostra en aquest enllaç.

Necessites ajuda per parlar amb els teus fills de sexe?

No et preocupis, és normal, cada nen és un món i cada pare i cada mare també. I mai no és fàcil abordar aquestes temàtiques si no en tenim experiència.

Si necessiteu més informació o ajuda concreta podeu contactar amb mi i estaré encantada d’ajudar-vos en el que estigui a les meves mans.

Nom:

Correu electrònic:

Telèfon:

Missatge:

Assegura't d'haver escrit bé la teva adreça de correu electrònic. Si hi ha alguna errada serà impossible que poguem posar-nos en contacte.