Ei, Desigual: #LaVidaÉsXula… però també complicada

Sílvia Catalán - Ei, Desigual: #LaVidaÉsXula... però també complicada

Ahir a la nit estava veient la tele tranquilament. En el moment dels anuncis un d’ells capta la meva atenció, per l’estètica inicial ja veig que forma part de la campanya de Desigual “La Vida És Xula”.

Apareix una noia, moníssima ella, amb un vestit de coloraines. Es posa un coixí a sota del vestit simulant una panxa d’embarassada. Es mira al mirall satisfeta. Sona el timbre. Es treu el coixí ràpidament i amb una mirada picarona agafa una agulla i somrient, punxa uns preservatius. I la veu en off et diu: “Feliz día de la madre. Desigual, la vida es chula”. I t’animen a compartir la campanya a Twitter amb el hashtag #tudecides.

Ahà, #tudecides quedar-te embarassada sense importar el que n’opini l’altre. Molt bonic.

Aquí teniu l’anunci en qüestió (ara ja sense la imatge en la que ella punxa els preservatius, però amb la imatge d’ella amb l’agulla…):

No cal dir que em vaig quedar més que esgarrifada en veure’l, em sembla d’un mal gust i una mala idea impressionants. I espero que el retirin ben aviat, abans que la població objectiu de la marca (les noies joves) decideixi que, d’alguna manera, punxar preservatius és una bona idea. En fi, vull creure que la joventut té més seny que tot això…

Això sí, al final, en un segon, surt un missatge imprès: “Ficció publicitària, no intentis fer-ho a casa”. Gràcies, per la preocupació. Gràcies.

Senyors de Desigual, la vida NO és xula quan hi ha un embaràs no desitjat per a alguna de les parts implicades

Un embaràs no és un joc de nens. Un embaràs no pot ser decidit unilateralment. Per al dia del pare què fareu? Un anunci amb la sorpresa de la noia que li diu al noi tota emocionada, que han de ser pares? A veure si llavors us atreviu a dir que “La vida és xula”. Suposo que si us poseu en la pell del noi enteneu que les coses no són així, no?

La decisió de l’embaràs, a no ser que sigui una dona que vulgui ser mare soltera mitjançant una tècnica de reproducció assistida, ha de ser presa entre les dues persones que composen la relació. Aquella idea de que “si em quedo embarassada el tindré amb mi per sempre” ja fa temps que hauria d’haver mort.

I és que encara hi ha dones (i alguns homes també) que pensen que una criatura és la solució per a que la parella segueixi unida, per a tenir lligat a l’altre. I sí, clar, el tens lligat, mai no deixarà de ser el pare o la mare de la criatura, però s’ha de tenir en compte, com deia abans, que un fill no és un joc, i la maternitat i la paternitat acaben posant a prova els nervis i la relació de parella.

Senyors de Desigual, les dones no estem desesperades per ser mares

El model de dona que representa l’anunci és aquell model de dona pèrfida i gairebé desequilibrada mentalment, que molta gent encara identifica amb la dona que vol tenir fills a tota costa.

És aquesta la imatge que volem donar de la dona? De debó? Una persona que no compta amb la seva parella per a una decisió vital tan important com és tenir un fill? Una dona que enganya a la seva parella per a tenir relacions amb l’únic objectiu de tenir fills?

D’altra banda, tenir un fill ja fa temps que no és la fita principal de les dones. Moltes dones deixen de banda la maternitat d’una forma conscient i meditada per a dedicar-se a un desenvolupament personal alternatiu, i no és fàcil per a elles, cal que lluitin molt contra la societat que, contínuament, pregunta allò de: “i què, per a quan la criatura?”.

I és que ser mare és una experiència meravellosa, però ha de ser molt meditada, insisteixo, i ha de venir en el moment adequat, a poder ser. Tenir pressa per a tenir fills és un mal negoci, molt sovint no estem preparats emocionalment per al desgavell que això suposa.

Però és més, si la dona és tan pèrfida que aconsegueix que l’home cregui que “oh, ha estat un fallo del condó”, en quin lloc deixa a la dona això? Exacte: manipuladora, mentidera, egoïsta… i podria continuar decorant-la amb adjectius d’aquest tipus. És a dir, tots els estereotips que hem tingut històricament les dones, representats en un anunci.

Senyors de Desigual, la vida és xula, sí, però no hem d’anar amb el lliri a la mà

Està clar que la campanya “La vida és xula” és una campanya molt positiva. Molt maca, colorida, com la roba que veneu i despreocupada, com la persona objectiu que esteu buscant per a que es converteixi en comprador. És més, com a psicòloga, tot sovint recomano als meus pacients que tractin de viure la vida més despreocupadament.

Però no podem deixar de banda que, com dirien Els Pets: “la vida és bonica però a vegades complicada”.

I tenir un fill és molt maco, molt il·lusionant, molt bonic i emotiu. Però molt dur. I si no, pregunteu-li a totes les mares i pares que saben que hauran de renuncia a dormir bé durant anys, que saben que per molt tard que vagin a dormir, al dia següent a les 7 del matí els petits estaran a la porta de l’habitació, amb tota l’energia d’una bomba nuclear disposada a ser gastada en jocs, festes, bronques, rabietes i demés.

Pregunteu-li a tots els pares i mares que dia a dia lluiten per a poder donar-li el millor als seus fills en una societat que va a la deriva, en un entorn de crisi econòmica que no saps mai per on t’agafarà. Pregunteu-li als pares i mares que viuen angoixats sense saber si el dia de demà podran seguir-li donant una educació de qualitat als seus fills.

Ser pares és una decisió seriosa i preciosa. Que t’aporta moltes satisfaccions i alegries però que, de totes totes, cal que sigui meditada.

 

 

By |divendres, maig 2, 2014|Categories: Opinió|