Sexualitat en la vellesa

Sexualitat en la vellesa

No és veritat que la sexualitat tingui una data de caducitat. De fet, la sexualitat ens acompanya des que naixem, des del mateix moment en que naixem, sí, fins al mateix moment en què abandonem la nostra estada en aquesta vida.

El problema és que pensar en sexualitat en la vellesa ens és incòmode. No és agradable pensar que les persones d’edat avançada (adoro els eufemismes) tenen la seva parcel·la de sexualitat conscient i activada.

Perquè ens resulta tan complicat?

Doncs bàsicament perquè associem la sexualitat amb les relacions sexuals, i això és una cosa reservada a persones en edat reproductiva. I punt.

I no, no parlo des del punt de vista religiós o moral, parlo des del punt de vista del que veiem a les pel·lícules. Algú ha vist mai una escena “pujada de to” (eufemismes de nou) entre una parella de 70 anys? No, a no ser que sigui en una pel·lícula pornogràfica per al públic a qui li agrada això, específicament (de fet, no us podeu imaginar com m’ha costat trobar una fotografia que il·lustrés bé aquest article, al final he hagut d’agafar una que, de sexual, en té poc).

Però els protagonistes de les pel·lícules comercials, els que protagonitzen les grans històries d’amor, a més de ser, normalment, més guapos i més atractius i més prims que la mitjana, solen ser joves, de 2 a 50 anys (sent molt generosos). I a partir dels 50, què? On queda la sexualitat?

Jo us ho diré. Amagada.

Canvis en el cos

Està clar que a mida que anem avançant en la vida, el cos va canviant, va transformant-se. Tant en el cas femení com en el masculí suceeix això.

En les dones arriba un moment en el que entrem en la temuda menopausa. I tot i que moltes de les dones que ja hi són afirmen que és un període de pau amb elles mateixes, el cert és que a nivell sexual es produeixen canvis importants. Les mucoses s’assequen, per la qual cosa la lubricació natural de la vagina ja no és tanta i per tant haurem de començar a tirar de lubricants comprats, la pell també s’asseca i perd l’aspecte ters que ens havia acompanyat, i la vulva no és aliena a aquests canvis. Tot això, sumat amb els canvis hormonals inherents a aquesta etapa de la vida, fa que la sexualitat en la dona pugui patir canvis.

En els homes no és gaire diferent, tot i que se’n lliuren més del component hormonal, clar. Però els canvis en el cos també hi són, i sovint s’acompanyen de més dificultat en mantenir les ereccions (que de cap manera vol dir que no puguin tenir relacions sexuals amb penetració) o un retard en l’ejaculació, entre d’altres canvis. Això sumat al fet que el cos comença a canviar de forma visible pot fer que la seva sexualitat també es vegi compromesa ja que se’ls sumen problemes de autoimatge, dubtes, complexes…

Quan s’acaba la vida sexual?

Si tu vols, pot no acabar-se mai. Pots tenir relacions sexuals fins al teu darrer dia. El que és important, en realitat és l’actitud, és com entens tu les relacions sexuals.

Si per a tu una relació sexual és necessariament una penetració, potser sí que tens problemes per fer-ho als 90 anys. Ja que necessitareu tots dos molta més estimulació, i probablement haureu de fer servir lubricants i alguns coixins per a estar còmodes en determinades postures. Per no parlar del cansament que s’acumula als 90 anys i que no et permet fer sessions de sexe de 1 hora…

Però si per a tu la relació sexual contempla altres coses, com per exemple que la teva parella et masturbi, fer-vos petons i abraçades per excitar-vos, fregar-te contra el cos de l’altre per a obtenir excitació, utilitzar joguines sexuals que complementin els vostres jocs… si estàs obert (o oberta) a que la relació sexual no sigui obligatòria i necessàriament una penetració, la teva vida sexual té encara molts anys per endavant, i arribarà fins on tu vulguis.

Perquè ens hem de negar el dret a gaudir del nostre cos i del de l’altre a cap edat?

By |dimecres, octubre 22, 2014|Categories: Reflexions en veu alta, Sexologia|Tags: |