propòsits 2017

Ahir li deia a una pacient: “sóc molt de rituals, jo”. I és veritat, m’agraden els rituals de traspàs, aquells que deixen enrere una etapa i n’obren una altra en la que hi ha coses diferents i, molt probablement, millors.

Perquè cada etapa que tanquem ens deixa uns aprenentatges, unes lliçons que incorporem a la nostra vida i que ens permeten obrir la següent etapa sent més savis, més adults (en el bon sentit de la paraula) i més conscients.

Així que, aquest any, he decidit compartir un dels meus rituals preferits amb vosaltres. Amb els que em llegiu i em seguiu a les xarxes socials, amb la meva família i amb els meus amics, amb les persones que contacten amb mi encara que no arribin a fer una primera visita, però, sobretot, amb els meus pacients.

Perquè si té sentit el que faig és, lògicament, gràcies a ells.

Gràcies 2016

  • Gràcies als més de 100 pacients nous que han tingut la valentia de venir a la consulta i d’obrir-me les portes de les seves emocions. Mai no arribareu a imaginar quant n’aprenc, de vosaltres.
  • Gràcies als pacients que heu fet un procés d’autoconeixement, gràcies per deixar-vos guiar, gràcies per confiar en mi i gràcies, gràcies, gràcies, per totes les mostres d’afecte que m’heu fet arribar.
  • Gràcies als meus mentors: vaig començar l’any encara a Dendros, on vaig tenir el plaer de treballar amb la Laura Contino, una gran professional que m’ha ensenyat molt i que ha estat al meu costat. Gràcies també a la Mª José Pubill, que des de fa uns mesos és la meva supervisora de casos, amb la que puc comptar quan alguna cosa se m’escapa o quan tinc dubtes.
  • Gràcies també a la meva terapeuta, sense tu tot aquest any hagués estat molt més complicat.
  • Gràcies a la meva família, per ser un suport incondicional en la bogeria aquesta que és el ser autònoma.
  • Gràcies a les meves amigues i amics, gràcies per fer-me costat en els moments més durs, en els moments en els que semblava que tot anava de baixada. Gràcies.
  • Gràcies a tots aquells amics i amigues virtuals que m’acompanyeu per les xarxes socials i em doneu feedback (positiu i negatiu) de les coses que vaig penjant.
  • Gràcies a tots aquells professionals que he pogut conèixer aquest any i que us preocupeu tant per la feina ben feta, per portar la sexualitat a un punt en el que en poguem parlar sense posar-nos vermells.
  • Gràcies a Factor Mujer i a tot el seu equip, perquè gràcies a ells puc aprendre molt sobre una part de la sexualitat molt lúdica.

Propòsits 2017

Aquesta és la part complicada del tema. Perquè els propòsits han de ser coses que em proposo fer. No coses que desitjo, no coses que voldria que passéssin, són coses que jo em comprometo a intentar, com a mínim. I això vol dir que no poden ser coses impossibles. En definitiva, lo de “anar al gimnàs tres cops a la setmana” ja sé que no ho faré, per tant, no ho posaré. Caldrà ser creativa.

  • Escriure un article setmanal a la web (necessitaré idees, seran molt benvingudes).
  • Recomanar-vos, al menys, un llibre al mes. Els meus pacients saben que sempre en recomano, i estaria bé posar-los a l’abast de tothom per aquí, també.
  • Tornar a fer formació. Fa ja un parell d’anys que no faig de formadora i en tinc molt de mono.
  • Afiançar les col·laboracions amb professionals. Ja treballo amb una fisioterapeuta de sòl pèlvic, amb un psiquiatra… però m’agradaria tenir un professional de la ginecologia, de l’andrologia i de la urologia de qui poder aprendre més.
  • Estar més present en el dia a dia. Sí, sóc humana, i de vegades quan estic fora de la feina no estic al 100% en el que he d’estar. Així que em proposo ser-hi més.
  • Llegir un llibre al mes que no tingui a veure amb la psicologia. O cada dos mesos. Està bé que m’agradi tant la feina, però de vegades és necessari desconnectar. S’accepten recomanacions.
  • Mimar-me més. Fer-me cas. Escoltar el meu cos. Semblen tres propòsits, però són el mateix.

Ritual

Com ja he dit, sóc de rituals, jo, i aquest cap d’any no serà una excepció. Us explico què faré, per si a algú li serveix.

Escriuré totes les coses per les que dono gràcies en un paper, dedicant-m’hi, amb bona lletra, com si ho hagués de regalar a algú. Aquest paper el portaré amb mi durant tot el sopar. Quan faltin cinc minuts per a les 12 (i ja m’hagi preparat el raïm, clar) el llegiré per a mi mateixa, lentament, pensant en cada “gràcies”. Un cop haguem entrat a 2017 (i ja haguem brindat i ens haguem fet petons) el mullaré desitjant que 2017 sigui, al menys, tan bo com 2016.

En un altre paper escriuré els propòsits, igualment dedicant-m’hi, a consciència. Un cop haguem entrat a 2017 i hagi mullat el paper anterior, llegiré aquest paper pensant en cada un dels propòsits tranquilament. Aquest paper el posaré a la cartera per a portar-lo a sobre durant tot l’any (el de l’any passat em serveix per a veure què he aconseguit i què no, i un cop vist, el cremaré abans del sopar).

Bé, aquesta és només una idea, la meva, però podeu muntar-vos el vostre propi ritual per a passar del 2016 al 2017 sentint-vos feliços i encoratjats al canvi.

Per un nou any ple d’èxits (i bon sexe) per tothom!

Feliç 2017!!!

2017