Perquè és una mala idea mirar el mòbil de la teva parella

Els telèfons mòbils són molt més que telèfons, si us dic això no us descobreixo cap cosa nova. Avui en dia fem servir els SmartPhones per a gairebé qualsevol cosa, des de comprar fins a jugar, passant per, de tant en tant, fer-hi alguna trucada.

A la nostra societat és estranya la persona que no té un mòbil personal que porta a tot arreu no fos cas que es perdés. Però aquest aparell que tantes coses pot fer per nosaltres, és sovint una font de conflicte quan parlem de parelles.

No és gens estrany que arribin a consulta persones que estan preocupades perquè la seva parella els espia el mòbil. O perquè són la part de la parella que l’espia i, molts, no volen seguir fent-ho, però “no ho poden evitar”.

I és que és una temptació, per suposat. El telèfon mòbil és una extensió del nostre jo més profund. I si us penseu que exagero, ja us dic ara que no. Penseu que no hi ha dos smartphones que tinguin exactament la mateixa configuració. Aquesta és la gràcia, cadascú se l’organitza com vol. Hi posa les aplicacions que necessita i, quan ja no les fa servir les treu. O no, o potser les col·lecciona i ho converteix en un cementiri d’apps que mai més tornarà a usar.

Però, en tot cas, el telèfon mòbil diu molt, moltíssim, de la persona que l’usa. Així que… resulta lògic pensar que caure en la temptació de mirar el de la nostra parella pot ser una bona idea per conèixer-la més. Per saber a què juga quan està avorrit/da, quina música escolta, si té alguna app per a llegir llibres o quines xarxes socials fa servir.

El perill de saber massa

Jo sempre defenso que per a que una parella funcioni cal comunicació. Molta. Tota la comunicació del món. Parlar, dir, mirar, xerrar, enraonar, discutir, arribar a acords.

Però moltes vegades confonem la comunicació amb la falta de privacitat. I això és un error. Crec, sincerament, que entre els dos membres de la parella hi ha d’haver privacitat. Hem de mantenir, cadascú, el nostre espai privat on l’altra persona no ha de poder entrar.

Sé que quan dic això molta gent em mira com si estigués fent un conjur malèfic. Però de debó que és un error no guardar gens de privacitat amb la parella. Per a que una parella funcioni hi ha d’haver una part d’admiració, de ganes de descobrir, de misteri. Si li ensenyem absolutament tot de nosaltres, aquesta part és fàcil que s’apagui.

Ull, que això no vol dir que haguem d’enganyar a la parella. Simplement, que hi ha coses que no és necessari compartir, per molt tontes que us sembli. Guardar aquest espai privat li fa bé a la parella i us fa bé com a éssers individuals.

Mirar el mòbil de la teva parella et dirà massa d’ell/a. Si vols saber quina música escolta, pregunta-li. Si vols saber per a què fa servir el mòbil, demana-li que t’ho expliqui. Si vols saber si mira pornografia i quin tipus li agrada, demana-li, probablement li agradi compartir amb tu aquesta part de la seva privacitat. O no, potser ho vol mantenir en privat i hi té tot el dret. Per a què vols saber-ho, realment?

Llegir converses alienes

He deixat aquest punt pel final a consciència. Perquè ja sé que, moltes vegades, el fet de mirar el mòbil no és per saber quina música escolta la parella. El que sol despertar més interès és amb qui parla o amb qui es truca, la parella.

Avui en dia és molt fàcil contactar amb molta gent, les xarxes socials virtuals ens ho posen molt fàcil i podem tenir converses simultànies amb moltes persones alhora.

Si entres al mòbil de la teva parella i enxampes converses que estan a mitges, probablement et falti context per entendre de què parlen. I encara que siguin converses explicites, no tens dret a estar-les llegint. Per descomptat, si estem parlant d’una infidelitat, entenc que faci mal llegir-ho i que creguis que estàs en el teu dret a fer-ho, però no, això només servirà per a fer-te més mal.

A més, pensa-hi, si la teva parella arriba a saber que li mires el mòbil (i, creu-me, se t’acabarà escapant que l’espies, d’alguna manera o altra), aconseguiràs que s’enfadi i que comenci a desconfiar de tu. I amb raó. Recordes quan escrivies el teu diari? Oi que no t’hagués agradat que ningú el llegís, perquè el que hi posaves allà era privat i només ho entenies tu? Doncs el mateix.

Comunicació, la clau de tot

Torno al que deia abans, comunicació. Parleu, comuniqueu, discutiu. Però no parleu només de la feina, o dels nens, o del temps. Parleu de com us sentiu, en la relació. De com esteu, de què us falta i què li agraïu a l’altra persona.

Discutiu sobre els vostres límits com a parella, sobre les coses que voleu mantenir en la vostra privacitat. Però sobretot, comuniqueu-vos l’un amb l’altre quan no estigueu bé, digueu-li a l’altre que teniu dubtes, que voleu saber alguna cosa més.

Demaneu, no ho deixeu a l’atzar, no us en refieu del mòbil. Definitivament és una mala idea mirar el mòbil de la teva parella.

I si creieu que us heu perdut en aquesta necessitat de comunicació, que no sabeu com entomar alguns aspectes, no dubteu en contactar amb mi, sense cap compromís.

Nom:

Correu electrònic:

Telèfon:

Missatge:

Assegura't d'haver escrit bé la teva adreça de correu electrònic. Si hi ha alguna errada serà impossible que poguem posar-nos en contacte.

By |dimarts, maig 30, 2017|Categories: Opinió, Parella|Tags: , |