Sexe a distància

El sexe a distància no és una cosa d’ara. No ens ho hem inventat les generacions “modernes”, amb l’arribada d’internet. No, senyores i senyors, el sexe a distància ja es practicava fa molt de temps. En l’època dels nostres avis, i en la dels nostres besavis, probablement encara més enrere, molt més enrere. Probablement, el sexe a distància sigui tan antic com la mateixa escriptura (bé, potser me n’he anat massa lluny, perquè l’escriptura, inicialment, era un coneixement reservat per a una elit i no sé jo si estarien massa pel tema d’escriure’s cartes eròtico festives).

De tota manera, és cert que amb l’arribada de la comunicació moderna, mitjançant la qual podem estar en contacte 24h al dia amb qualsevol persona del món, el sexe a distància ha començat a ser una pràctica molt més generalitzada.

I és que, sempre pensem en el sexe com una pràctica que es porta a terme amb el contacte pell amb pell, però no necessàriament.

Sexe per escrit

Aquesta és la forma més antiga de sexe a distància. Les cartes, les missives, els telegrames, i, més recentment, els e-mails. Una forma lenta de tenir sexe, sí, no us dic que no, però alhora una de les més “romàntiques”. I és que, llegint a una persona (de forma literal, llegint el que escriu) pots arribar a conèixer-la molt bé. No només pel què escriu, sinó pel com ho escriu.

En J. ens explica la seva experiència amb el sexe a distància per escrit:

Durant un temps, la meva parella d’aquella època i jo vivíem separats, i era quan Internet no era omnipresent com ara. Encara estàvem tots dos estudiant a la universitat.

Per mantenir la flama entre setmana, ens enviàvem petits relats eròtics. La millor part no era el relat en sí, sinó que ens ho havíem de baixar des de la biblioteca de la Universitat. Això feia que el llegíssim també allà. Més d’una vegada, vaig haver d’esperar per aixecar-me per motius evidents. Ella també em va confessar que s’havia masturbat contra la cadira llegint el meu relat a la biblioteca, amb gent a un parell de taules mes enllà.

El morbo era sempre present. Era com estar amb ella casi cada dia. I els caps de setmana aplicàvem tot el que havíem somiat i escrit durant la setmana.

Potser el millor d’aquest sexe a distància per escrit és la possibilitat de deixar volar la imaginació i proposar/relatar coses que en persona no ens atreviríem a dir. I, per tant, que en el moment de la retrobada, sapiguem què ens ve de gust i què li agrada a l’altre. No?

Potser no tothom és del tot sincer quan fa sexe a distància per escrit…

Sexe per telèfon

Amb l’arribada del telèfon al públic general i amb l’arribada, també, de les tarifes planes (els que tenim una edat recordem quan s’havia de dir el just i necessari per telèfon, no fos cas que arribés una factura astronòmica) poder parlar veu a veu amb algú ja va ser cosa de cada dia.

I el sexe no es va quedar fora d’aquesta “nova” forma de comunicació. Les parelles a distància, els amants furtius, tiraven de telèfon quan no es tenien al davant. I no sé perquè ho poso en passat, em consta que encara és una de les formes més usades per a mantenir sexe a distància.

      Ala lo que m’ha dit!

Sentir la veu de l’amant (o del/de la professional del sexe telefònic, que també és una opció) pot ser una pràctica molt excitant, a més el fet de fer-ho en directe, tots dos, un a cada banda del telèfon però sense poder-se veure, fa que la imaginació es dispari i ens ajudi a tenir més facilitat per crear i recrear fantasies que després ens seran molt útils per a millorar la nostra vida sexual.

Sexe visual a distància

I, després del telèfon, va aparèixer internet. Com explicava abans el J. internet no estava a l’abast de tothom, al principi, i només podíem compartir e-mails que, amb sort, podíem llegir en una biblioteca o en un cibercafè (algú recorda les tardes als cibercafès, o la connexió a internet amb aquells routers que feien “musiqueta” quan es connectaven?).

I amb l’ús massiu d’internet van arribar primer les vídeoconferències, amb aquelles webcams d’antes que mostraven imatges en una resolució qüestionable, i després els smartphones i amb ells les vídeotrucades.

I, per descomptat, això també va ser un avenç a nivell sexual: poder veure a la teva parella, en directe, en la distància, en actitud eròtica, sexual… Veu i imatge de la persona desitjada. El futur estava aquí (ens falta treballar el tema de les olors i del tacte, però per a intentar suplir això hi ha unes joguines magnífiques de les quals us parlaré en un altre article, que sinó aquest se’ns farà etern).

Però quan parlem de sexe visual a distància no només parlem de les videoconferències, també podem fer sexe a distància amb algú mitjançant fotografies més o menys explícites. Efectivament, parlem del…

Sexting

El sexting ha tingut molta repercussió mediàtica, ja que s’han donat casos d’assetjament sexual per haver-lo practicat. Però, en realitat, el sexting, ni és una activitat il·legal, ni quelcom del que avergonyir-se. Simplement, tal i com el seu nom indica, és la conjunció del “sexe” i el “texting” (és a dir, enviar missatges).

Les imatges que, normalment, van acompanyades de text i que s’envien i es reben a través d’apps de missatgeria instantània (o mitjançant missatges privats per algunes xarxes socials), poden tenir un alt contingut eròtic o ser només insinuadores. L’important és que, tant qui la fa com qui la rep, sàpiga en tot moment a què està jugant.

Per descomptat, el sexting té els seus riscos, ja que les imatges en forma de fotografia són molt fàcils de guardar, de copiar i de reenviar. És per això pel que, no només en aquest cas sinó en tots els casos de sexe a distància, cal ser molt curós i només fer-ho amb aquelles persones de les que te’n refiïs completament. I que sempre hi hagi un quid pro quo, és a dir, que si tu envies fotos, o text eròtic, o vídeos… siguis correspost/a amb el mateix. Desconfia de qui et demana material eròtic i no te n’ofereix cap a canvi.

I, siusplau, homes, feu-li cas a aquest noi: no envieu fotos del vostre penis per sorpresa!

Buy Me a Coffee at ko-fi.com