Mal sexe és motiu de separació?

“Mal sexe” nivell avorriment al llit

Tenir mal sexe amb la parella estable és motiu de separació? Aquesta és la consulta que vaig rebre l’altre dia via DM de Twitter.

És motiu de pes separar-se per tenir mal sexe a casa? I no s’hi val dir de buscar teràpies per millorar-lo.

Doncs m’ha aixafat la primera resposta que tenia preparada, amb aquesta especificació.

Buscar solucions

Aquesta és la meva primera opció de resposta. Si no estem satisfets amb el que tenim a casa, ja sigui amb el sexe, amb la relació de parella, amb la relació amb els fills, amb la distribució de tasques, el que sigui, el primer que hauríem de fer seria buscar solucions per a modificar-ho. I si no les podem trobar sols, què millor que algú extern, (gairebé) objectiu i sense implicació directa per a ajudar-nos?

Així que, ok, no diré de buscar teràpies per a millorar-ho, però seria el més adient. Vaja! Ja ho he dit… ;)

Mal sexe és motiu de separació?

Doncs, com gairebé sempre, depèn.

Jo no diria que seria el motiu principal de la separació. Dit d’una altra manera, si alguna amiga o amic em digués que es vol separar perquè no té bon sexe a casa, probablement li diria:

  1. Que es pot arreglar, fent teràpia sexual en parella (ja ho he tornat a dir…)
  2. Que probablement això del mal sexe és només un símptoma d’alguna altra cosa, però no el motiu principal per a voler-se separar.

Està clar que el sexe és una part important en una relació de parella. Molt important, dirien alguns. I hi estic d’acord. Si en una parella no hi ha sexe pot sobreviure, clar, perquè potser altres coses els mantenen units, però la sensació de “parella” serà menor (es definiran com a companys de pis, com a equip, com a bons amics…).

Què és el “mal sexe”?

Clar, aquesta és la qüestió, també. El que pot ser “mal sexe” per a mi, pot ser completament diferent al que és el “mal sexe” per a tu. Per tant, com ens posem d’acord en si això que tenim és “mal sexe” o no?

Bàsicament podríem dir que el “mal sexe” és aquell sexe que ens deixa insatisfets. Que no ens fa gaudir, que no ens motiva, que no ens ve de gust.

Però, alerta, que aquí estem parlant tota l’estona de “sexe”, no de coit. Entenem la diferència, oi?

Per a mi, el sexe va molt més enllà del coit. Va molt més enllà de l’orgasme. Va molt més enllà de la masturbació. Per a mi, el sexe també són les mirades. Les carícies tranquil·les al llit o al sofà (o per sota la taula, o mentre anem caminant pel carrer). Per a mi, el sexe són les estones d’intimitat que ens dediquem l’un a l’altre, els moments de dutxa en conjunt, o quan ens fem un massatge perquè ens fa mal l’esquena. El contacte pell amb pell, l’estar atent a l’altre, en definitiva, són mostres d’interès que generen complicitat i que faran que les trobades sexuals siguin més possibles i, a més, siguin de millor qualitat.

Llavors, si entenem el sexe com a quelcom més que el pur coit, és menys probable que a casa tinguem un “mal sexe”, oi?

Parlar-ho amb la parella

En tot cas, si penseu que teniu mal sexe amb la vostra parella i penseu que hi ha via de solució, ja sigui per vosaltres mateixos o amb ajuda professional, el primer és parlar-ho entre vosaltres. Potser us heu estancat, potser només heu de recuperar la part més eròtica del sexe, la part més d’intimitat, i la resta ve sol.

I, si veieu que la cosa no té solució i no voleu comprometre-us amb una persona amb qui no teniu bon sexe, per descomptat, la separació o el divorci són una bona solució. Però no penseu que és per culpa del sexe, el sexe, torno a dir, només és un símptoma que en la relació de parella s’han de treballar altres aspectes.

Buy Me a Coffee at ko-fi.com