La inseguretat en les relacions

La inseguretat en les relacions pot provocar el que més por ens fa: que la relació s’acabi. Vols saber perquè passa això? Som-hi!

Veiem el que volem veure

T’ha passat alguna vegada que, posem per cas, et vols comprar un cotxe de determinada marca i, de sobte, pel carrer, només veus cotxes d’aquesta marca? O que hagis escoltat una cançó d’un grup i, de sobte, sembla que tothom en parli i que estigui a tot arreu? O, si has estat embarassada, que totes les dones embarassades del món sembli que han vingut a viure prop teu perquè no deixes de creuar-te’n cada dos minuts?

Doncs bé, és un fenomen psicològic molt habitual. El cervell està preparat per a veure “allò que vol veure”. Dit d’una altra manera, estem programats en certa manera per a detectar indicis de que allò que pensem és cert, de que el que ens envolta ens dóna la raó.

L’efecte Pigmalió

Rep el nom d’efecte Pigmalió una situació àmpliament descrita en entorns educatius: si creus que un alumne tindrà més probabilitats de destacar per sobre els seus companys, probablement ho acabi fent.

Perquè? Doncs perquè de forma inconscient el tractarem diferent, i cada petita passa que faci, per petita que sigui, la detectarem de seguida, perquè el nostre cervell ens ha convençut de que aquest alumne és brillant, així que qualsevol indici de “brillantor” tindrà més pes en ell/a que en qualsevol altre alumne, de manera que l’animarem més, li posarem més reptes, el motivarem més… i al final, òbviament destacarà.

La inseguretat que mata la parella

Imagina que comences a veure’t amb una persona. T’agrada molt, us porteu bé, us ho passeu bé, tots dos (o totes dues) sentiu atracció i comenceu una relació, tant és si és “seriosa” o només d’amistat amb algunes trobades sexuals, o és purament sexual.

De sobte, el teu estimat cervell comença a dir-te: “segur que ell/a no està tan bé amb tu com tu amb ell/a”. “Segur que està amb tu per estar, però a la primera ocasió marxarà“.

O, potser, et diu coses com: “ja no li agrades tant com abans“, “s’ha desenamorat”, “en breu em dirà que ho deixem”.

Et sona alguna d’aquestes frases? Benvingut/da al club dels insegurs en les relacions!

I és que, si sumem dos i dos, no ens costarà adonar-nos que, si anem pensant aquestes coses què farà el nostre cervell? Efectivament, intentarà trobar aquells indicis que demostrin que no s’equivoca. Començarem a interpretar tot el que fa ell o ella en base a aquestes idees: “avui no m’ha dit “t’estimo” cap vegada, veus?”. “M’ha fet un petó més curt del normal, veus?”. “S’ha posat aquella samarreta que sap que no m’agrada, veus? Veus? Veus????”.

I, d’aquestes inseguretats acabaran sortint certeses, i començarem a sentir ràbia cap a aquesta persona que ens ofen de tantíssimes maneres (entendreu que estic caricaturitzant una mica el tema, per a fer-lo més comprensible, oi?) i, si no som capaços de controlar-nos, acabarem buscant qualsevol excusa per a discutir-nos-hi.

I, probablement sigui per una cosa menor, del tipus “no m’has preguntat què tal el dia” i iniciarem una discussió. Discussió que només farà que reafirmar una mica més que “això ja no és el que era”. I, si ens mantenim en aquesta línia de pensament i acció, veieu tan clar com jo què serà el més probable que passi, amb aquesta relació, oi?

De tota manera, no cal ser alarmista ni posar-nos en el pitjor si detectem que tenim aquests pensaments. La qüestió no és intentar evitar tenir-los (intentar no pensar en alguna cosa és la via més fàcil per a pensar-hi), la cosa és evitar actuar per impuls quan tinguem aquests pensaments. Si aprenem a detectar-los serà més fàcil adonar-nos que són fruit de la inseguretat i que, en realitat, l’altra persona no està buscant fer-nos mal.

A partir d’aquí jo recomano, com sempre, que aprofiteu per a comunicar-vos. Explica-li, si vols, com et sents per a que pugui entendre millor les teves reaccions. Tots tenim inseguretats, així que no tinguis por de deixar les teves al descobert.

Lluitar contra la inseguretat

El que us he descrit és molt freqüent. Molt més del que ens pensem. Molts dels meus pacients pateixen aquesta inseguretat en les relacions, derivada molt sovint d’una autoestima que no està al 100%.

Així que si volem lluitar contra aquesta inseguretat, primer de tot hem d’aconseguir estimar-nos més a nosaltres mateixes/os. I això no és fàcil, no us enganyaré, i no ho aconseguirem amb frases positives del tipus Mr. Wonderful.

Sí que ho aconseguirem si fem una bona tasca descobrint-nos, sabent perquè ens estimem poc, quines coses ens han dit, ens han fet, ens han passat a la vida per a que ens donem tan poca importància. I a partir d’aquí, començar a construir una autoestima més forta, treballant per objectius assolibles, marcant-nos fites, definint i decidint què volem fer.

És un camí llarg, tampoc us enganyaré en això, no ho aconseguirem en dos mesos. Però sí que us puc dir que és un camí apassionant, ple de reptes, i també de dificultats, però que quan pots aturar-te i mirar enrere, la satisfacció de veure tot allò que has avançat és brutal.

Si t’has sentit identificat/da amb el que he explicat i creus que t’aniria bé començar a posar fil a l’agulla per resoldre aquests problemes d’inseguretat t’animo a que et posis en contacte amb mi, sense cap compromís, a través d’aquest formulari o bé a info@silviacatalan.com

Nom:

Correu electrònic:

Telèfon:

Missatge:

Assegura't d'haver escrit bé la teva adreça de correu electrònic. Si hi ha alguna errada serà impossible que poguem posar-nos en contacte.

By |dimecres, març 7, 2018|Categories: Parella|Tags: , , |