Incels

És possible que la paraula “incels” no et soni gens. O potser sí, però no tens massa idea de què és. És normal, se li ha donat poca publicitat a aquest grup de persones i mira, trobo que millor, la veritat. Probablement és el que busquen, els “incels”, publicitat de la seva “causa”, admiració dels seus iguals.

Tot i així, crec que és necessari que sapiguem que existeix aquest grup de gent que, bàsicament, estan ressentits i molt enfadats amb el món per no poder tenir relacions sexuals amb dones.

Sí. Sí. Ho has llegit bé.

Que significa “incels”

Doncs és una paraula formada per dues: involuntary” i “celibates. Vaja, bàsicament vol dir: cèlibes involuntaris.

Anem a desgranar una mica el tema. El celibat és, segons la Viquipèdia un comportament sovint motivat per factors com les creences personals o religioses d’una persona. Per tant, en podem deduir, d’això, que un cèlibe és una persona que TRIA l’opció del celibat. És a dir, és aquella persona que decideix no casar-se. Punt. Per tant, és una opció personal, una tria, una cosa voluntària. Per tant, res a veure amb aquests senyors, que es queixen que no follen (perdoneu l’expressió, però és que dubto molt que aquests senyors* sàpiguen “fer l’amor”) perquè les dones no es fixen en ells.

El celibat no té necessàriament a veure amb el sexe; això, senyors meus, s’anomena abstinència. Així que proposo canvi de nom: “inabs” (involuntary abstinents).

D’on surten els “incels”

Són un grup format bàsicament a través de les xarxes socials online. Tot el que tenen de bo aquestes (velles) noves tecnologies, també ho tenen de dolent. I és que, quan abans podia costar molt trobar persones amb idees radicalment extremes en el teu mateix entorn, internet ho posa molt fàcil: pots trobar de tot. Absolutament de tot. Que penses que la terra és plana malgrat tot? Hi ha un grup de gent que també ho pensa. Que creus que els gossos haurien de tenir tres potes enlloc de quatre? Segur que també trobes gent que ho pensi. Qualsevol cosa és possible.

Fins i tot trobar homes que, com tu, pensin que les dones són dolentes perquè no et fan cas. Sí. No és que tu hagis de treballar-te alguna cosa, o que hagis d’esforçar-te una mica per a seduir-les, o que les hagis de tractar bé perquè vulguin estar amb tu. No. No. Déu me’n guard! Són elles, que són dolentes, que són el dimoni (sic) i que han de ser castigades perquè no es fixen en tu!

Incels

Imatge del vídeo d’una noia celebrant que Reddit bannejava els “incels”

Total, que aquests senyors* s’ajunten en diversos llocs de la web i tenen els seus espais on aboquen tota la seva frustració contra el gènere femení.

De fet, les comunitats són ben grans, per boges que ens semblin les seves premisses, i això fa por. Una de les comunitats més grans era la que tenia lloc a Reddit, que comptava amb 40.000 usuaris. Aquest site, però, a finals de  de 2017  va prohibir la comunitat “incel” perquè feien apologia de la violació i la violència contra les dones. Tot un detall que, malgrat tot, no ha aconseguit espantar-los, clar. Ja han fundat les seves pròpies pàgines web i fòrums on es troben i divaguen junts…

 

Quina és la base de pensament dels “incels”

Doncs bàsicament es basen en la falsa premissa que el sexe és una necessitat bàsica. Sí, he dit “falsa premissa”.

No, senyores i senyors, no. El sexe NO és una necessitat bàsica. Menjar, beure i dormir sí són necessitats bàsiques: si no ho fas, et mors. El sexe no. Pots no tenir relacions sexuals durant tota la teva vida i no et moriràs (potser d’avorriment sí, però això seria un altre tema).

El cas és que aquests senyors* no tenen relacions sexuals perquè, segons ells, les dones només es fixen en “mascles alfa” (això sempre m’ha fet gràcia, com si totes les dones ens fixéssim només en Russells Crowes o Brads Pitts o Marios Casas) i ells estan en inferioritat respecte d’aquests “mascles”. Així que, per suposat, com que no poden lluitar contra els mascles superiors, lluiten contra les dones, perquè pensen que són inferiors i perquè són dolentes i aquesta injustícia ha de ser solucionada.

Algunes causes de l’aparició dels “incels”

Per descomptat, n’hi deuen haver milers, de causes, però jo bàsicament crec que en són dues:

  • La dificultat per acceptar les pròpies limitacions
  • La hipersexualització de la societat

Quan parlo de la dificultat per a acceptar les pròpies limitacions em refereixo a que estem en una societat en la que es premia a aquells que confien cegament en ells mateixos. La psicologia positiva de barra de bar ens diu allò de “tu pots amb tot”, “ets fantàstic facis el que facis”, i més frases d’aquest estil que, més que motivadores, són un perill. Si a això li sumem la poca tolerància a la frustració derivada d’una societat que ens diu que tot el que vulguem ho podrem tenir, ja podeu imaginar per on va la cosa.

No podem amb tot. No som fantàstics sempre. No ho podem tenir tot.

Clar que ens hem d’estimar a nosaltres mateixos, clar que hem de ressaltar els nostres punts positius. Però cal acceptar, també, que no som perfectes. Cal que ens sapiguem mirar i acceptar les nostres limitacions, els nostres defectes, i començar a treballar per a canviar i millorar. No per agradar els altres, sinó per sentir-nos més feliços i estar millor amb nosaltres mateixos.

La hipersexualització de la societat també contribueix a que aquests grups apareguin. Fixeu-vos que la seva base de pensament és el dret a tenir relacions sexuals, que se’ls nega. El dret. Sí. El dret. I per què pensen que és un dret? Doncs perquè la societat els hi ho diu. La societat ven la sexualitat com una cosa a l’abast de tothom, sense importar res.

Ens envien el missatge que el sexe és una cosa fàcil, que pots tenir en qualsevol moment sense cap esforç. I clar, te’n vas a la vida real i, escolti, això no és tan fàcil.

Només és “fàcil” (entenguin-se les cometes, si us plau) si pagues o si forces a algú a tenir-lo. Prostitució i violació com a drets adquirits per als “incels”. Les dones com a objecte de satisfacció pròpia i egoista.

Com sempre, la solució passa, en gran part, per una bona política d’educació sexual i emocional. Però, com sempre, no ens faran ni punyetero cas fins que la cosa surti completament de mare. En fi.

Per què s’han fet famosos els “incels”

Doncs bàsicament perquè, motivats per aquestes figures de “mascles alfa”, decideixen reivindicar el seu dret al polvo castigant a les culpables del seu “celibat involuntari”: les dones. Però no castiguen a aquella noia que li va donar carabasses, o a aquella altra que, misteriosament, va fer veure que no el veia quan ell intentava caçar-la, no. Castiguen a tot el gènere femení, i de pas a tota la resta de persones que s’hi relacionen de forma normal. Perquè sí. Perquè com tots sabem les dones som el pecat original. I tenim la culpa de la frustració d’aquests senyors*.

I com perpetren el seu càstig? Doncs a través d’actes de terrorisme públic. De moment, es té notícia de tres actes terroristes on l’artífex ha declarat obertament fer-ho en base a la seva pertinença als “incels”:

  • Maig de 2014: a Califòrnia, un noi de 22 anys mata a 6 persones i en fereix a 14 més. Després se suicida, deixant abans un manifest en contra de les dones i indignat pel seu “celibat involuntari”.
  • Octubre de 2015: un altre noi de 22 anys. Mata a 9 persones i en fereix 8 més a un campus universitari a Oregon. També deixa un manifest en el qual, entre altres coses, expressa la seva admiració per la massacre de Califòrnia i el seu ressentiment per no tenir nòvia.
  • Abril de 2018: un noi de 25 anys atropella amb una furgoneta a un munt de persones a Toronto. En mata a 10, en fereix 14 més. Poc abans de l’atemptat expressava la seva admiració per la massacre de Califòrnia, també.

Així que tenim 25 morts i 36 ferits per culpa d’una frustració sexual mal portada. No sé a vosaltres, però a mi em fa por que aquests personatges se sentin legitimats a matar en base a això. I que hi hagi altres personatges que els admirin. Fa por, ho mireu per on ho mireu.

 

*Que els dic “senyors”, però vaja, de senyors tenen ben poc.

By |dilluns, maig 28, 2018|Categories: Opinió, Sexologia|Tags: , , , |