Riure és contagiós

Jo no havia estat mai una persona de riure. Sí de somriure, molt. Quan miro les fotos de quan era petita o alguns vídeos d'aquells en baixa qualitat que gravaven els meus pares, normalment hi aparec somrient. Però sóc més aviat una persona seriosa. Sempre m'havia costat molt fer una riallada. Hi havia poques coses que em fessin riure de debó. Fins que un dia vaig descobrir el poder del riure. Poc a poc, farà uns deu anys, o potser una mica més, vaig començar a fixar-me en la reacció dels altres quan jo reia. I era una reacció molt