Feliç 2018

Sí. No m'he equivocat al teclejar l'any. Ja sé que el que hauria de posar al títol és "feliç 2019", però no. El títol correspon al resum més acurat del meu 2018. Un any feliç. Un any molt bonic que m'ha deixat un munt de coses per agraïr: Gràcies a l'equip de Meràkia per acollir-me fantàsticament i permetre'm passar consulta a Vic. És una nova aventura en la que em vaig embarcar una mica a cegues i que m'ha aportat moltíssim. Sobretot tenir la oportunitat de treballar amb dones psicòlogues d'alt nivell! :)   Gràcies al servei de formació de

By |Divendres, Desembre 21, 2018|Categories: Personal|Tags: , , |

Vertellis: joc de cartes per generar conversa

Heu vist la campanya de Nadal de 2018 d'Ikea? Preneu-vos uns minuts per fer-ho. De debò. Val la pena. Ja? Què us sembla? Jo, cada cop que veig l'anunci ploro. Digueu-me sensibleta, o el que volgueu, però no puc evitar pensar que és tan real, tan cert, que coneixem tan poc a les persones que tenim al voltant... a aquelles persones més properes. Concretament jo penso en els meus quatre avis. En totes les coses que els preguntaria ara si encara fossin vius. Però ja no hi són. Van morir amb tot d'històries per explicar que ningú va voler/poder escoltar...

By |Dimecres, Desembre 12, 2018|Categories: Opinió, Personal|Tags: , , |

Propòsits 2017 i gràcies 2016

Ahir li deia a una pacient: "sóc molt de rituals, jo". I és veritat, m'agraden els rituals de traspàs, aquells que deixen enrere una etapa i n'obren una altra en la que hi ha coses diferents i, molt probablement, millors. Perquè cada etapa que tanquem ens deixa uns aprenentatges, unes lliçons que incorporem a la nostra vida i que ens permeten obrir la següent etapa sent més savis, més adults (en el bon sentit de la paraula) i més conscients. Així que, aquest any, he decidit compartir un dels meus rituals preferits amb vosaltres. Amb els que em llegiu i

By |Dimecres, Desembre 21, 2016|Categories: Personal|

Riure és contagiós

Jo no havia estat mai una persona de riure. Sí de somriure, molt. Quan miro les fotos de quan era petita o alguns vídeos d'aquells en baixa qualitat que gravaven els meus pares, normalment hi aparec somrient. Però sóc més aviat una persona seriosa. Sempre m'havia costat molt fer una riallada. Hi havia poques coses que em fessin riure de debó. Fins que un dia vaig descobrir el poder del riure. Poc a poc, farà uns deu anys, o potser una mica més, vaig començar a fixar-me en la reacció dels altres quan jo reia. I era una reacció molt