Aprendre a fer sexe

Si has d’aprendre a fer una recepta de cuina com ho fas? Imagina, què sé jo, que vols aprendre a fer truita de patates. I em diràs: «ei, però si la truita de patates la sap fer tothom, és patates, ous i ceba». O ceba no. Tant és.

I et diré: «sí, tens raó, la truita de patates no té cap misteri, però si no n’has vist fer mai cap, creu-me, no te’n sortiràs». I tindré raó, perquè tu voldràs fer-la i et sortirà un nyap, molt probablement.

I doncs, què faràs, per aprendre’n? Primer miraràs com és una truita de patates. Potser t’animes i la tastes, feta per algú que en sap. I després demanaràs a aquest algú que te n’ensenyi. O te n’aniràs a YouTube i miraràs un tutorial. O buscaràs un programa de cuina en que ho facin. Oi? Sembla lògic que, d’aquesta manera, aniràs aprenent, poc a poc, a fer una bona truita. I que, al final, després de molts assajos, aconseguiràs una truita molt bona, de la qual te’n sentiràs orgullós o orgullosa.

Aprendre a fer sexe

I doncs, perquè amb el sexe les coses no poden ser així de senzilles? Doncs perquè «no és el mateix», direu molts i moltes. I teniu raó, no és el mateix. Però no hauria de perquè ser diferent.

Normalment aprenem a tenir sexe mitjançant assaig i error.Alguns em direu que no cal aprendre a fer sexe, que és una cosa natural, que «ve de fàbrica». Sí, clar, tots entenem la mecànica de la qüestió.

Ho provem, veiem què funciona i què no amb una parella, intentem fer el mateix que ens funcionava amb una altra parella i veiem que no funciona, i tornem a provar altres coses. I això en el millor dels casos, és a dir, si tens una parella sexual que t’indiqui les coses que li agraden, les que no, i que vulgui experimentar coses noves. Si no és així, o si només tens una parella sexual, resulta que l’aprenentatge del sexe se’t quedarà curt. Serà com si visquéssis en un lloc on només tens accés a patates, ous i ceba. Faràs la truita de patates de conya, però no podrem dir que saps cuinar. Només saps cuinar una de mil milions de coses.

D’altres em direu que a fer sexe s’aprén amb les pel·lícules. Ja. Permeteu-me una pregunta, als que penseu això: a ser científics apreneu veient CSI? A ser metges veient Urgències? A fer bricolatge veient Bricomania? NO! Sobretot això darrer, perquè no hi ha ningú que tingui el material que té el paio aquest a casa!

Doncs el mateix passa amb les pel·lícules. Pensar que allò que estem veient és un documental és bastant absurd. Les pel·lícules són ficció. Ficció. I les porno també. Però com que no tenim altra forma d’accedir al coneixement, hem donat per vàlides moltes de les coses que ens diu, tal i com us deia a l’article «Porno vs. realitat «.

Educació sexual

Imagineu que poguéssim aprendre a tenir sexe d’una forma vicaria. És a dir, aprenent per imitació. Seria fantàstic. Trobar un canal temàtic de lliçons de sexualitat, ben explicades. O material online que no fos pornogràfic, que fos didàctic. O que poguéssim demanar a una parella que ens fes una demostració per a aprendre alguns trucs en directe.

Sí, pot semblar molt complicat, però seria una molt bona solució.

Quants de nosaltres hem tingu accés a veure sexe «real» en directe on no hi estiguéssim directament implicats? A no ser que siguis un voyeur o que hagis anat a un club de swingers, difícilment ho hauràs pogut veure. Així que oblida-te’n de tot el que has vist en pel·lícules, que res no és real.

Diguéssim que amb el sexe fem una mica com si, sense haver trepitjat mai una cuina, pretenguéssim ser xefs.

Cal assumir que no en sabem. I, des de la ignorància, començar a aprendre. Ja sabem que, per desgràcia, l’accés a material educatiu explícit és molt complicat, però cada cop són més les persones i col·lectius que lluiten per a que això canvii. La darrera eina que he descobert, i de la qual estic enamorada, és aquesta meravellosa pàgina web on ensenya a les dones a masturbar-se i a les seves parelles a estimular-les.

Poc a poc anirem aconseguint-ho, anirem tenint accés a educació sexual de qualitat. Mentre tant, és tasca de tots i totes ajudar-nos els uns als altres a aprendre. I preguntar. Preguntar-ho tot. 

Si tens dubtes, ja saps que l’espai de preguntes sempre està disponible.