10 coses que no sabies sobre el clítoris

El clítoris, el centre del plaer femení. El lloc on tota la excitació convergeix per a proporcionar-nos l’orgasme més intens. El botó de l’amor. La perla del desig. El mecanisme del plaer.

Digueu-li com vulgueu, el clítoris és, de ben segur, l’estructura del cos humà més curiosa, ja que no té cap altra funció que la de proporcionar plaer a les dones. No serveix per a res més.

Està clar que, per a que una dona pugui gaudir d’una bona sexualitat, el clítoris en serà una peça clau, així que anem a conèixer-lo una mica més en profunditat. De manera teòrica. La pràctica us la deixo a vosaltres.

1. El Clítoris es va descobrir al Segle XVI

Tot i que sembla que Hipòcrates, ja al 300 a.C., li havia donat importància a aquesta estructura, assegurant que era fonamental per a afavorir la fertilitat femenina, no es parla de la paraula «clítoris» fins que el metge italià Mateo Colón decideix estudiar a fons l’anatomia de la vulva de forma científica.

Aquest metge és el primer en fer un estudi a fons del clítoris i compara la erecció del mateix amb la del penis masculí. A partir d’aquí la conseqüència lògica seria que la comunitat científica li hagués donat importància a aquest botonet del plaer. Però la sexualitat, ja sabeu, està lligada al pecat, així que, durant molts anys no només no es va estudiar el clítoris sinó que va prohibir-se!

2. El seu nom és conegut arreu

Sembla ser que la paraula «clítoris» prové del grec kleitoris que significa «clau» (una clau en femení, de les que obren portes, no un clau en masculí, dels que es claven…). Com a curiositat interessant està bé saber que la paraula «clítoris» és pràcticament universal. Pots anar a gairebé qualsevol país i si ho menciones sabran a què et refereixes! (perquè o per a què ho mencionis ja és cosa teva, tu sabràs…).

3. La seva anatomia completa es coneix només des de 1998

Al 1998 Helen O’Connell, una uròloga australiana, va decidir que el clítoris s’havia d’estudiar a fons i va fer una cosa que, fins aleshores, a ningú se li havia acudit (o que nigú s’havia atrevit a fer): estudiar el clítoris mitjançant ressonància magnètica. Va ser així com es va descobrir el que avui sabem: que el clítoris és molt més que un «botonet».

 4. El clítoris és molt més gran del que sembla

El que veiem a primera vista, si ens hi fixem una mica, és una mena de botó, més o menys petit que està format per una capa de pell, situat just on s’uneixen els llavis menors. Aquesta estructura que veiem (i que podem tocar i que tant ens pot arribar a agradar si ho fem) és només el «prepuci» i el «gland» del clítoris. Tota la resta, uns 10cm més de clítoris, està amagat a dintre del cos.

Aquesta part interna està composada de dues estructures fetes de teixit erèctil, anomenades cossos cavernosos (corpus cavernosum). Quan ens excitem, aquestes estructures «s’inflen» i s’aixequen envoltant i apretant els costats de la vagina en el que ens podria recordar a una abraçada. Sota aquestes «ales» hi ha els bulbs vestibulars, una mena de sacs de teixit erèctil que, de la mateixa manera que els cossos cavernosos, quan ens excitem s’omplen de sang fent que la vagina augmenti una mica la seva rigidesa i que els llavis majors s’obrin (com si empenyéssin la vulva enfora, per dir-ho d’alguna manera). Aquesta sang que queda atrapada en aquestes estructures és la responsable de l’erecció del clítoris. I un cop arriba la descàrrega de l’orgasme, les estructures es desinflen i tot torna a la normalitat.

5. No només és gran, sinó que creix!

Totes les dones naixem amb un clítoris que, igual que la resta del cos, va creixent fins a arribar al final de la pubertat. Quan això passa el clítoris de la dona haurà duplicat el seu tamany inicial.

Però és que, a més, segons les darreres investigacions sembla que el clítoris creix després de la menopausa i que les dones que han donat a llum també el tenen més gran que les que no. No se’n sap ben bé la causa d’aquest fenòmen, però lliga bastant amb el que em diuen algunes dones: «a partir dels 50 la meva sexualitat ha començat a ser molt millor del que era abans».

6. El clítoris és molt similar al penis

De fet, fins a l’inici del segon trimestre de l’embaràs, les estructures sexuals dels homes i de les dones, són exactament iguals. Encara que sembli increïble, el cert és que el penis i el clítoris són la mateixa estructura. La diferència és que una, el penis, es desenvolupa cap a enfora, i l’altra, el clítoris, ho fa cap a dins, de manera que queda amagada a la vista.

I, igual que el penis, el clítoris també té ereccions.El que passa és que són imperceptibles pràcticament a la vista (a no ser que ens hi estiguem fixant molt de prop) i això fa que siguem, en aquest aspecte, més discretes que els homes i que, per exemple, no ens haguem de preocupar si ens excitem a la platja!

7. No hi ha dos clítoris iguals

Cada dona té un clítoris únic i que pot ser molt similar o molt diferent al de les seves familiars i amigues. No hi ha dues dones que tinguin dos clítoris iguals i, per tant, cada dona és un món a nivell sexual.

Hi ha clítoris més sensibles, d’altrs menys. Alguns que necessiten pressió per a sentir-se excitats, d’altres que només amb una petita carícia ja ho estan. Hi ha clítoris amb la part visible molt gran, d’altres amb la part visible molt petita, uns creixen molt quan la dona s’excita, els altres no creixen gairebé res…

Per això és important que cada propietària de clítoris conegui perfectament la seva forma i les seves funcionalitats!

8. No envelleix

Sembla ser que un cop el clítoris assoleix la seva maduresa, no pateix un procés d’envelliment, per la qual cosa serà perfectament apte per a provocar orgasmes amb 60, 80 o 150 anys. És a dir, la sexualitat femenina no té data de caducitat (a no ser que es deixi de fer servir en molt de temps, mireu el punt 10).

9. És la clau de la sexualitat femenina

El clítoris té més de 8.000 terminacions nervioses, més del doble de les que té el gland del penis. És per això que es diu que el 75% de les dones necessiten ser estimulades al clítoris directa o indirectament per a poder arribar a l’orgasme. De fet, això ens indica que la majoria de les dones no arribaran a l’orgasme només mitjançant la penetració. Ja us ho vaig dir: la penetració està sobrevalorada.

Per desgràcia, el fet que el clítoris sigui la unica estructura de l’ésser humà dedicada íntegrament al plaer i, sobretot, el fet que pertanyi a la dona, fa que en algunes cultures hagi esdevingut una eina de control del cos de les dones mitjançant la seva mutil·lació, ja que arriben a considerar que el plaer femení és quelcom impur. Sense comentaris.

10. Si no es fa servir, es fa malbé

Com passa amb moltes altres parts del cos, si no es fa servir el clítoris pot patir una atròfia. Això vol dir que el clítoris pot arribar a «amagar-se» dintre del cos, de manera que el seu cap acabi cobert i, per tant, deixi de ser tan sensible.

Per a que això no passi simplement has de tenir en compte que s’ha de mantenir actiu. Li ha d’arribar sang, és a dir, s’ha d’excitar i «des-excitar» i, d’aquesta manera es mantindrà sa i en forma. Quina millor manera d’estar en forma que jugant amb el clítoris? 😉