Escriure és terapèutic
Escriure a mà és terapèutic. No ho dic només jo, ho diuen moltes psicòlogues i ho diuen els estudis científics
A finals de la dècada dels 90 l’Associació Mèdica Americana (AMA) va publicar els resultats d’un estudi que associaven la millora de pacients amb asma i artritis a l’escriptura.
A 2008 un estudi publicat a la revista Journal of Pain and Symptom Management confirmava que escriure durant 20 minuts a la setmana feia que la salut emocional dels pacients de càncer millorés. Evidentment el càncer no millorava per estar escrivint, però sí la sensació de benestar. En una malaltia com aquesta és tot un què.
Escriure a mà
Quan recomano als meus pacients que escriguin, sempre recomano que ho facin a mà. Per què? Doncs perquè l’escriptura a mà ens connecta més amb allò emocional que la escriptura amb un teclat i una pantalla.
Ens ensenyen a escriure a mà quan som petits, de fet és una de les nostres primeres fites importants i, com a tal, es celebra normalment de forma positiva. Això crea un vincle emocional entre escriure a mà i sensació positiva.
A més, quan escrivim a mà no tenim tanta tendència a rellegir ni a corregir, escrivim de forma més lliure i més emocional. Quan escrivim a ordinador o amb el mòbil mirem, remirem, corregim i perdem tot el que havíem escrit de forma espontània per fer-ho més «adequat».
En quines situacions et pot ajudar escriure a mà
Hi ha moltes ocasions en les que pots escriure a mà i pot ser molt terapèutic fer-ho. Entre elles, uns quants exemples:
- Quan sents ràbia: deixar-te anar. Agafar un bolígraf, un llapis, un retolador o el que tinguis a mà i escriure a qualsevol paper. No és necessari que tingui sentit, el que escrius, només deixa’t anar.
- En moments de dol: acomiadar-se d’algú o d’alguna cosa pot ser un moment molt complicat. Escriure què penses, com et sents o què li diries a aquella persona pot ajudar-te a plorar i a començar a fer una mica net.
- Quan necessites organitzar-te les idees: escriure a mà ajuda a organitzar-nos mentalment. El batibull de coses que tenim al cap, quan queden per escrit s’organitzen i queden molt més clares.
- Quan estàs penedit o penedida: demanar perdó costa, a vegades. Reconèixer que ens hem equivocat, també. A vegades escriure aquestes disculpes en un paper ens ajuda a elaborar un discurs més concret per poder portar-lo al cara a cara (també hi ha la opció de donar-li l’escrit a la persona en qüestió, clar).
- Quan vols compartir la teva felicitat: si estàs feliç, escriu. Escriu per recordar aquest moment amb el teu jo futur, per fer-ho saber a d’altres, per poder-ho rellegir i rememorar les bones sensacions!
- Quan necessites confessar el teu amor: sé que pot semblar nyonyo o passat de moda, però si no t’atreveixes a expressar els teus sentiments a aquella persona especial, escriu. Posa-ho tot allà, en un paper. No és un conjur per a que es fixi en tu, però et farà sentir una mica més de relax.
Consells per escriure terapèuticament
- No et preocupis de què escrius.
- No et preocupis de com ho escrius, no importa la cal·ligrafia, ni la ortografia, ni la gramàtica. Deixa’t anar.
- El sentit de les frases és teu, no et preocupis si no tenen sentit.
- Escriu sempre que ho necessitis.
- Pots crear-te l’hàbit d’escriure a mà, si vols, intentant portar un diari personal. A mi m’agrada molt la idea dels diaris d’una línia al dia («one line a day journal«), bàsicament és això escriure el resum del dia en una o dues frases.
- Si escrius sobre coses desagradables o que et generen emocions molt intenses, no ho rellegeixis. Escriu i llença-ho o guarda-ho en un calaix on no ho puguis veure.
I tu, ja practiques l’escriptura?
————————-
Evidentment, aquest article (ni cap altre de la web) no substitueix a la teràpia amb una professional de la psicologia. Si necessites ajuda per treballar algun aspecte teu pots posar-te en contacte amb mi aquí mateix:
