Eyeball licking: el plaer de llepar-se els ulls

L’eyeball licking ha aterrat avui a Catalunya. De la mà del diari Ara. Em resulta sorprenent que un diari es faci ressó d’aquest tipus de notícies, però veig que a nivell internacional la cosa també ha generat enrenou.

Escandalitzats alguns, curiosos uns altres, el cas és que aquesta nova moda japonesa no ha deixat indiferent a ningú. Són molts els comentaris que podem veure titllant de malalts, degenerats, i coses similars als que gosen portar a terme aquesta pràctica sexual.

Com ja se’ns informa en l’article de l’Ara, els oftalmòlegs estan escandalitzats, i no és per menys, els ulls són un blanc d’infeccions bastant fàcil, i si hi passem la llengua, estem deixant un munt de bactèries impregnades a l’ull, bactèries que poden derivar en una conjuntivitis, o en altres patologies oculars greus.

Així doncs, no és una pràctica sexual molt sana (fins que s’inventi el preservatiu ocular, aquí us deixo la idea de negoci), de fet jo diria que és fins i tot desaconsellable.

S’ha de dir que sembla que la pràctica de l’eyeball licking es va començar a estendre com una manera de fer-li veure a la persona amb la que estàs que confies plenament en ell/a. Si no fos així, no li deixaries llepar-te un ull, això està clar.

El que passa és que, com sempre, hi ha gent per a tots els gustos i no ha trigat en convertir-se en una objecte de fetitxisme sexual per a alguns. Allà on la majoria de la gent hi veu un gest més aviat desagradable, els que practiquen l’eyeball licking, li troben un alt component eròtic i excitant, en ocasions pot ser més excitant inclús que la còpula.

Cal ser respectuós amb això. Sempre i quan la persona amb la que portem a terme una pràctica sexual estigui d’acord amb el que fem i comparteixi el plaer de portar-ho a terme, no hi ha res de dolent en experimentar.

Ara, això sí, sempre tenint en compte les mesures de prevenció contra malalties de transmissió sexual i, sobretot, sobretot, sent molt respectuós amb l’altre.