Homes, dones i sistema límbic

Una de les situacions que més sovint sento a consulta quan tracto amb parelles és la següent:

Ella: «És que no ho entenc, estem discutint i, de sobte, ell decideix que ja s’ha acabat i que tot està solucionat i ja està. Torna a la vida normal, com si no hagués passat res».

Ell: «Jo sí que no ho entenc. Quan s’ha acabat la discussió a sant de què representa que encara li ha de durar l’emprenyamenta una hora més?»

Us hi sentiu reflectits? Les dificultats de comunicació són comunes a la majoria de parelles i una de les raons és bàsicament fisiològica: els homes i les dones tenim estructures cerebrals que funcionen diferent.

El sistema límbic

Aquest sistema cerebral, situat just al centre del cervell, just per sobre d’on s’uneixen els dos hemisferis, és l’encarregat de gestionar les respostes fisiològiques davant dels estímuls emocionals. És a dir, és el que regula com respon el nostre cos quan estem davant d’una situació, persona o objecte que ens provoca algun tipus de reacció emocional.

Format per diverses estructures cerebrals (tàlem, hipotàlem, hipocamp, cos callós, amígdala i mesencèfal) el sistema límbic està ampliament relacionat amb la memòria i la conducta, així com les conductes instintives de menjar, reproduïr-se i agredir.

Aquest sistema que actua molt ràpid està, per sort, en constant interacció amb el còrtex cerebral, àrea que ens ajuda a tenir un control sobre les nostres emocions i els hi puguem donar significat.

Doncs resulta que el sistema límbic sol ser més gran i més actiu en les dones que en els homes. Això no és ni bo ni dolent, simplement significa que, les dones, tenen més facilitat per a relacionar tot el que passa amb les nostres emocions, mentre que, els homes poden allunyar-se’n una mica. Però això no vol dir que ni l’un ni l’altre siguin capaços de posar-se en el lloc contrari, és a dir, elles poden distanciar-se i ells poden relacionar.

Aquesta és només una de les moltes diferències entre el cervell masculí i el femení, però és la que, potser més entrebancs provoca en la vida de parella. I és que, mentre la dona sol ser més susceptible als comentaris, els homes li treuen importància a tot i viuen més relaxats. I mentre els homes sovint es queixen que els costa encaixar amb els seus fills, les dones no tenen cap mena de problema, ja que hi connecten a través de les emocions.

Què puc fer?

Ara que ja sabeu que ni la una fa les coses per a fer xantatge emocional (ho escolto sovint a consulta…) ni l’altre fa les coses per deixadesa o per que no li importin, el que heu de fer és intentar interioritzar-ho.

Això no vol dir que hagueu de llençar la tovallola i conformar-vos amb tot. No. Cal parlar les coses i si hi ha situacions que trobeu intolerables l’un amb l’altre, cal discutir-les i arribar a un acord que satisfagui a les dues parts (i no val arrepenjar-se en el «ei, és que el meu sistema límbic és diferent», que us veig a venir).

Per suposat, aprofiteu i apreneu l’un de l’altre. Ara ja sabeu que les diferències en el vostre sistema límbic us aporten beneficis per un costat i desventatges per l’altre, així que intenteu treure’n el millor possible i aprofiteu per a aprofundir en el vostre coneixement com a parella.

I si veieu que tot i fer aquest senzill exercici de comprensió no us en sortiu, no dubteu en contactar amb mi.