Ja no em ve de gust el sexe, no tinc desig

Situació prou habitual en consulta:

Pacient (P): Mira, estic aquí perquè no m’agrada el sexe. És que, vaja, que no tinc desig.
Jo (J): I en què et puc ajudar, jo?
P:  Doncs vull desitjar. No sé. No que m’agradi el sexe, que ja sé que no m’agrada i això no canviarà, però sí que pugui gaudir-lo lo suficient com per a que la meva parella estigui feliç.
J: Entenc, vols dir que estàs aquí perquè necessites solucionar alguna cosa per a la teva parella?
P: No, no, necessito solucionar un problema meu. Ell no té cap problema!
J: Entenc, però pel que em dius, si no tinguéssis parella, no tindries cap necessitat de solucionar-ho, no?
P: Dona! Clar que no! Vull dir, si no tinc parella, no li he de posar excuses a ningú. El problema és que ell comença a estar fart de que jo mai no en tingui ganes.
J: Però això sempre ha estat així? Mai no n’has tingut, de ganes?
P: Bé, al principi sí que en tenia una mica. Tampoc una exageració. Però m’agradava el sexe amb ell perquè em feia sentir molt bé. I ho fèiem 2 o 3 cops per setmana.
J: I quant va durar, aquesta temporada?
P: No sé… potser 6 o 7 mesos.

No són poques les dones (i alguns homes) que es poden veure reflectides en aquesta conversa. És prou habitual que, quan una parella porta un temps de relació i, sobretot de convivència, el desig sexual comenci a disminuir. Això és completament normal i li passa a gairebé tothom.

Després de la època «d’enamorament» en la que les hormones i els neurotransmissors del nostre cos estan completament alterats i reaccionen a qualsevol impuls eròtic de la nova parella, ve la època «d’assentament», on el nostre cos, d’alguna manera, ja s’ha habituat a aquestes sensacions i el nostre desig comença a baixar. I això sol succeïr cap als 6 mesos, més o menys (completament orientatiu, hi ha persones que els hi dura 1 any o més i algunes altres que els hi dura només 2 mesos, depèn de molts factors).

Però el sexe no és el més important en una parella!

El sexe en parella no és només un moment de trobada eròtica i d’orgasme. El sexe en parella és una oportunitat de comunicació, de joc compartit, de crear intimitat, de deixar-nos anar. O hauria de ser així. 

Sembla que ells sempre volen i les dones sempre són les que posen les excuses (em fa mal el cap, tinc la regla, estic massa cansada, els nens es despertaran…). Quan aquest patró es repeteix i les relacions sexuals en la parella cada cop són menys freqüents, les tensions en la convivència i la relació són cada vegada més freqüents. La parella deixa de tenir aquells moments d’intimitat dels que gaudia abans, durant i després del sexe. 

És en aquest punt quan, tot sovint, les parelles arriben a consulta. Amb grans tensions i amb un patró molt interioritzat:

• Ella: es creu culpable de la situació perquè no en té ganes mai i l’acusa a ell que no la entèn i que si no li presta atenció i està per ella, ella mai no en tindrà ganes.
• Ell: la fa culpable a ella de la situació i reconeix que potser és que ell en té massa, de ganes, i la pressiona massa i que quan ella diu que no, s’enfada.

Així tenim a dos persones que no acaben de posar-se d’acord en un tema que hauria de ser un dels fonaments principals de la seva relació.

És que no tinc desig, no em ve de gust, el sexe

Quantes vegades t’ha fet mandra anar a un sopar d’amics, però sabies que hi havies d’anar i t’has obligat a fer-ho? Quantes vegades has fet això i el resultat ha estat un sopar molt agradable que no t’agradaria haver-te perdut?

Moltes vegades no ens venen de gust algunes coses que sabem que, si les fem, ens aniran bé i, fins i tot, seran divertides o beneficioses per a nosaltres.

Doncs amb el sexe passa el mateix. Imaginem la següent situació:

La dona arriba de la feina. Cansada. Ell ja ha fet el sopar i l’espera per a sopar junts. Sopen i recullen els plats i netegen la cuina. Quan acaben s’estiren al sofà a descansar, per fi!

Ell, de sobte, comença a acaronar-li els pits. Ella, que està atenta a la televisió, li aparta la mà. Ell li fa un parell de petons al cabell i torna a posar-li la mà als pits. Ella li acaba dient alguna cosa així com «mira que ets pesat. Ara estic molt cansada, no tinc ganes».

És completament normal que, en una situació així, la dona no respongui ni tingui ganes de sexe. Està físicament esgotada, sí, però el motiu no és aquest, el motiu és que no està «erotitzada», és a dir, no té el cap pensant en el sexe i, el més important, no creu que pugui tenir-lo en aquell moment.

Quan aquesta situació es va repetint, la dona cada cop comença a sentir el sexe més com una obligació per a satisfer la seva parella que com un moment de connexió amb ella mateixa i en parella. Així doncs, cada cop és més difícil que, d’una forma espontània, la dona tingui desig, ja que està creant-se una aversió a les relacions sexuals que, si no s’atura i es fa quelcom per a revertir-la, cada cop anirà a més.

Com tot a la vida, la sensualitat, l’erotisme, el desig sexual, es pot entrenar. De fet s’ha d’entrenar, perquè si no, cau, es debilita i acaba per desaparèixer.

I és possible tornar a tenir desig?

Arribats a aquest punt, en el que venen a consulta, la feina és clara: tornar a construïr de forma conjunta, el desig, el sexe, la sexualitat i la sensualitat en la parella.

Per començar, a mi m’agrada fer un treball individual, de forma conjunta. Això pot semblar una incoherència, però no ho és. La idea és que cada un dels membres de la parella treballi la seva sensualitat per separat. Sí, tant ell com ella. Que vagin erotitzant de nou el seu cos, descobrint-lo, deixant de centrar-se tant en els genitals ell, i ella treballant per a descobrir-los si encara no ho ha fet. Que treballin fantasies sexuals, que les imaginin i les descriguin.

A mida que es va erotitzant el cos i la ment de cadascun d’ells, es va fent un treball de redefinició del sexe en conjunt. Posant sobre la taula què espera cadascun del sexe, què li agrada i què no, i quines són les fantasies que voldrien (o no) compartir.

Normalment, quan es comença a posar la sal de l’erotisme en una parella, obrint algunes vies que fins al moment no havien explorat, la complicitat entre ells comença a augmentar. Jo sempre els recomano que s’ho prenguin com un joc on la intenció és anar a passar-ho bé.

A partir de l’exploració de la sensualitat per separat, es comença a introduïr l’exploració de la sensualitat conjunta. Permetent-se l’un a l’altre explorar-se i descobrir noves sensacions. Habitualment, en aquest punt, acostumo a recomanar que es comencin a introduïr joguines eròtiques (que no només serveixen per a estimular els genitals).

Poc a poc es va fent un treball doble, a consulta: per una part s’erotitza la relació i per l’altra es treballa sobre els sentiments que ha despertat el fet d’haver estat tant de temps sota la pressió de no tenir o no desitjar el sexe.

I això d’erotitzar la parella funciona per a tornar a tenir desig?

Doncs és com tot, si ambdues parts hi posen ganes, entrenen bé i són sincers amb ells mateixos i amb l’altre, les probabilitats d’èxit són bastant grans.

Mai no és tard per redescobrir el plaer del sexe amb la teva parella. Simplement, de vegades, cal una petita ajuda en la direcció correcta.

Si la necessites, ja saps on trobar-me.