Lligar online: consells i experiències

Lligar online sembla que sigui una activitat molt moderna, molt de millenial (ara que es porta tant aquesta expressió, permeteu-me que la faci servir), però el cert és que des que internet va arribar al gran públic persones de totes les edats han lligat (i lliguen) online.

Hi ha qui diu que és molt fàcil lligar online. D’altres que només troben males experiències o que costa molt seleccionar persones que puguin ser bones candidates, sobretot per a formar una parella estable.

«Buscar un polvet d’una nit per internet és fàcil, qualsevol app que serveixi per a això t’ho posa molt senzill. Ara, si vols trobar parella no t’ho recomano».

Això em va dir una amiga quan li vaig preguntar per la seva experiència. I com que no m’agrada quedar-me només amb una versió dels fets, vaig decidir preguntar a les meves xarxes socials, buscant consells per lligar online, i em vaig trobar amb un munt de persones que volien compartir les seves experiències.

Us n’he fet una selecció, perquè no les puc posar totes.

Espero que us serveixi per a descobrir alguns trucs o consells!

La meva parella la vaig conèixer a tuiter. Ni la meva ni la seva intenció era fer-se tuiter per lligar però mira, hem acabat que ja portem dos anys i pico. Crec que la clau en aquest cas va ser parlar molt abans de quedar, i el primer cop que ens vam veure vam quedar amb molta més gent. (G, twitter)

Punts clau de l’experiència:

• No anar amb la intenció de lligar
• Primera trobada amb molta més gent

Crec que es un error molt gran utilitzar Internet com un espai «virtual». Per mi es un canal de comunicació més de la vida real, i al menys jo, sóc el mateix en persona que a Internet. Recomano no lligar amb desconeguts, em sembla fred i romantic-killer. Coneix algú, si hi ha feeling, si us feu amics, si us coneixeu i genereu confiança, i amor, i es una relació que val la pena intentar anar a més. Sempre ho diré: no et pots enamorar de cop, l’amor es genera quan tens algo amb aquella persona. (P, Twitter)

Punts clau de l’experiència:

• No anar amb la intenció de lligar
• Ser tu mateix/a
• Conèixer a algú abans d’anar-hi a lligar

Posar la informació mínima, una foto actual i no descartar a ningú a la primera!! (G, Twitter)

Tres consells en un! Què us sembla?

La següent experiència l’he seleccionada perquè em sembla un punt de vista interessant respecte al tema. Òbviament, com que la informació me la va donar per privat, he canviat algunes dades perquè no se’l pugui reconèixer.

Tinc 47 anys i porto casat més de 20. Des dels chats de terra allà al pleistoceno que he lligat per internet. Sempre he tingut unes regles internes meves. Mai entro per DM ni per Twitter ni en cap xarxa que he tingut per lligar… sempre espero que el primer missatge sigui d’ella per alguna interacció que tenim i a partir d’aquí usar el meu ingeni i sobre tot ser molt sincer.

Mai amago que sóc casat i que tinc unes limitacions. I que mai deixaré a la meva dona per que l’estimo molt. Encara que tingui mancances tan afectives com sexuals.

La veritat és que sense ser guapo, que no ho sóc, he tingut molt èxit i he pogut gaudir de sexe i llargues relacions durant anys amb bastants dones de totes les edats i molt diferents entre elles…

El meu consell és la sinceritat i no ser destructiu. És important també saber quan s’acaba una relació i saber acabar bé… Mantinc amistat des de fa més de 20 anys amb alguna d’aquestes dones. I encara parlem de tant en tant. (C, Twitter)

No jutgeu, aquesta persona és sincera. Ell diu què és el que hi ha i l’altra part és lliure o no d’acceptar-ho. En tot cas, què en traiem, com a conclusions d’aquesta experiència:

• No tothom qui lliga per internet ho fa per trobar parella
• Malgrat una persona tingui parella, pot estar en xarxes de cerca de relacions (i, per desgràcia, no sempre són tan sinceres com la persona que ens explica aquesta experiència)
• Cal ser sincer, doncs
• Tenir clars els límits de les relacions

Sempre he pecat de ser molt confiada i, darrerament, he pensat: «Si no confio en la primera persona que em trobo pel carrer (prejutjant sempre per una estètica i associant-la a uns estigmes concrets) per què ho he de fer amb una persona que acabo de conèixer per Internet?» I la meva resposta a dia d’avui és que, si no confies mínimament amb algú, potser t’estàs perdent el fet de conèixer una persona meravellosa. En el meu cas, havia vingut a estudiar a Barcelona la meva carrera i volia trencar amb el passat, lligat a males experiències i a una ciutat petita. I volia conèixer gent. Però com ho podia fer? Jo? la persona més tímida del món?

Doncs ho vaig fer; entrant a una plataforma d’universitaris, Patata Brava, es diu. Allà, bàsicament hi havia l’aparença de que comparties apunts entre universitaris, blabla… però de seguida que hi vaig entrar, vaig veure que també hi havia una altra funció social, i no em semblava pas malament. Així que vas parlant amb gent i de seguida veus que hi ha qui només vol sexe, hi ha qui vol conèixer gent, hi ha qui vol apunts… hi ha diversos interessos.

En el meu cas, vaig quedar amb unes 10 persones, com a molt, amb alguns encara hi continuo tenint contacte, amb d’altres ja no, però el més important que hi vaig trobar, va ser la meva actual parella. Portem 7 anys junts, és la persona més sincera, sensata, bona persona, amb cap mala fe, que conec.

Quan hi vaig entrar, al principi no em va agradar l’ambient, però vaig pensar: si hi sóc jo, que em considero una persona amb uns principis i valors, perquè no hi pot haver més persones com jo? Està clar que també hi ha males experiències, i gent que t’acaba decebent doncs no es mostra tal com és. Al cap i a la fi, es tracta d’utilitzar el sentit comú. A la vida «real», si coneixem algú i ja no ens dona massa bona sensació, ens n’acabem allunyant, per sentit comú. Doncs a Internet també ens hem de regir pel sentit comú.

Què hi ha de dolent tenir unes intencions concretes en una aplicació? Res; sempre i quan siguem clars. Igual que em passaria a la vida al meu dia dia, que un dels valors que m’exigeixo a mi però que també exigeixo als altres, és la sinceritat i l’honestedat; doncs també ho exigiria a plataformes de contactes online.

Tot té el seu costat bo i dolent, és evident que hem d’anar en compte, però a vegades, no tot és negre o blanc. Hi ha un punt mig i a vegades la por ens priva de viure noves experiències i conèixer persones meravelloses. (E, Twitter)

Amb aquesta experiència positiva ens podem fer una idea de la necessitat de ser online igual que som a la vida 1.0. És a dir, anar de cara, no pensar que tothom és dolent, però tampoc anar amb el lliri a la mà.

• Si algú no et fa bona espina, allunya-te’n
• Ser clars en les nostres intencions
• No tenir por a viure noves experiències

Per si de cas quedar sempre en una primera cita en un lloc o cafeteria cèntrica i concorreguda. (J, Twitter)

Aquest és un molt bon consell per finalitzar. Si després de parlar amb aquella persona veus que et ve de gust quedar, fes-ho sempre, per primera vegada en un lloc on hi hagi més gent i on tinguis possibilitat de marxar fàcilment si la cosa es posa complicada. No cal anar-hi amb por, però sempre és un bon consell tenir dos dits de front i no exposar-nos fàcilment.