Pròstata femenina

La pròstata femenina és una gran desconeguda malgrat tothom ha sentit a parlar sobre la masculina (bàsicament què s’ha de fer per palpar-la, cosa que a força homes els posa molt nerviosos), potser perquè el terme en si mateix, pròstata femenina, fa relativament poc que ha estat acceptat per la comunitat mèdica. Com sempre, el coneixement científic del cos femení va un pas (o vint-i-cinc) enrere respecte el coneixement científic del cos masculí.

Què és la pròstata femenina?

Tot i que al segle IV a.C. Hipòcrates ja va descriure una substància a la qual va anomenar «el semen femení», no va ser fins al segle XIX que el ginecòleg Alexander Skene va descriure unes glàndules per primer cop i va decidir posar-hi el seu nom. Així que tot i que el nom tècnic i que es reivindica actualment és el de glàndules parauretrals o pròstata femenina, el més probable és que hagueu sentit a parlar molt més de les Glàndules de Skene.

A la següent imatge podeu veure més o menys com es distribueixen aquestes glàndules que, com veureu, no és, com la pròstata masculina, una sola estructura.

Cada dona té les glàndules parauretrals agrupades de forma diferent. Hi ha dones que les tenen molt concentrades a la zona que està més en contacte amb la vagina i d’altres que les tenen més distribuïdes.

On es troba?

Com deia, les glàndules parauretrals es localitzen al voltant de la uretra. Visualment podríem veure’n la desembocadura com dos petits orificis que es troben a banda i banda de l’entrada de la vagina i l’orifici extern de la uretra.

Per tant, aquestes glàndules, tot i ser internes, desemboquen a la part externa, on coneixem com a vestíbul vulvar, que és tota la zona que hi ha per sota dels llavis menors.

Per què serveix la pròstata femenina?

Aquí hi ha una certa controvèrsia, com sempre, i necessitem més estudis (i per tant més inversió) sobre la sexualitat femenina i sobre el cos de la dona en general.

Bàsicament se sap que les glàndules parauretrals segreguen un líquid que conté entre altres coses, creatinina, glucosa i fructosa. Això fa pensar a alguns investigadors que la funció de la pròstata femenina és nodrir els espermatozous i, d’aquesta manera, facilitar la fecundació.

Jo, que no sóc investigadora ni res, crec que està una mica agafat pels pèls, això. Si fos així, quin sentit tindria que aquesta substància se segregués fora de la vagina i no a dins? Però vés a saber (us he de dir que he estat molts dies buscant informació per escriure aquest article, i n’he trobat més aviat poca, així que potser no és tan rigorós com hauria de ser…)

L’altra hipòtesi és que aquest fluid actua com a lubricant de la obertura uretral i contribueix a una funció antimicrobiana que protegeix el tracte urinari de possibles infeccions.

En tot cas, el que sí que se sap del cert és que aquestes glàndules, quan són estimulades des de dins de la vagina poden expulsar de cop tot el seu contingut. Això és el que dona lloc a la ejaculació femenina o squirting que sembla que ara està tan de moda. Us recomano llegir-vos l’article que vaig escriure sobre el tema: 6 mites sobre la ejaculació femenina.

Recordeu que abans us deia que cada dona té les glàndules distribuïdes de diferent manera al voltant de la uretra? Doncs sembla que una bona hipòtesi és que aquelles dones que tenen més facilitat per a la ejaculació són les que tenen les glàndules més agrupades ben a prop de la vagina, de manera que resulta molt més fàcil estimular-les.

Això voldria dir que l’ejaculació femenina té un fort component estructural, per tant que no totes les dones podrien ejacular de forma notable (tot i que totes segreguen aquest fluid).

Però recorda, la qüestió no és ejacular o no. La qüestió és gaudir del sexe, i la ejaculació no garanteix més gaudi, així que relaxa’t i deixa’t endur per les sensacions positives del teu cos!