Reactivar la flama del desig sexual

Sovint pensem que el desig sexual és quelcom que, simplement, està allà.

Quan som joves i les hormones estan disparades, tot és nou i excitant en tots els sentits. També en el sexual. I és per això pel que pensem que, si se’ns desperta de forma automàtica, el desig sexual ha de ser quelcom que nosaltres no podem controlar. O tens desig o no en tens, però no hi pots fer res de cap de les maneres.

Això serveix a moltes persones com a excusa en els dos sentits:

• No puc entendre com ella té tant de desig sexual, jo és que no en tinc. I no hi puc fer res. No puc forçar-me a tenir relacions si no vull!
• El que jo no entenc és com ell té tant poc desig! Jo tinc ganes a totes hores i no puc evitar-ho, i clar que li demano de tenir relacions, jo les necessito i no hi puc fer més!

Però el cert és que el desig no és quelcom que es mantingui d’una forma automàtica sense que nosaltres haguem de fer res. El desig l’hem d’alimentar per una banda, i saber com donar-li sortida per l’altra.

Aprendre a identificar el desig

En els homes el mecanisme és més senzill: quan senten desig sexual, gairebé sempre comencen a sentir que el penis comença a crèixer. És fàcil d’identificar.

Però en les dones això és una mica més complicat. I és que no sempre som conscients de quan tenim desig, ni tan sols de quan estem excitades.

La investigadora Meredith Chivers, de la Universitat de Toronto (Canadá) va voler comprovar aquesta poca connexió de la dona amb el seu desig sexual i veure si era real o simplement les dones tenien més complicacions a l’hora d’excitar-se.

L’experiment era senzill: les dones voluntàries s’introduïen un pletismògraf (un aparell que mesura el flux sanguini) a la vagina. Com que sabem que un dels efectes de l’excitació sexual és l’augment de flux sanguini a nivell vaginal, la qüestió era senzilla, si hi havia canvis en les medicions, la dona estava físicament excitada. Si no hi havia canvis, no ho estava.

Amb el pletismògraf introduït i assegudes davant d’una pantalla, se les feia observar algunes fotografies, unes amb contingut eròtic o explícitament sexual, d’altres neutres. Se’ls demanava que quan una imatge les excités, apretéssin un botó i quan no, que no féssin res.

El resultat va ser sorprenent, en general, les dones, no en teníen ni idea de quan s’excitaven. És a dir, les vegades que apretaven el botó, certament, hi havia canvis en la irrigació sanguínia, però hi havia moltes vegades que, davant de fotografies eròtiques o amb alt contingut sexual, la dona no apretava el botó i, en canvi, sí hi havia canvis en el pletismògraf.

És a dir, en el cas de la majoria de dones, no hi havia pràcticament relació entre «excitació física» i «excitació mental». Perquè passa això?

Seria més aviat llarg d’explicar, però podríem resumir les causes d’aquesta desconnexió entre el cos i les emocions en aquestes dues:

• Tabús socials: reconèixer que estàs excitada no està massa ben vist, encara. Per tant les dones hem après a esperar que sigui l’home el que se’ns apropi i ens proposi la relació per a donar-nos permís per a estar excitades.
• Educació de gènere: les dones han estat, durant molts anys, educades per a donar i no per a rebre, també en el sexe. Això vol dir que si reben ímputs sexuals i no n’estan donant (com en el cas de veure un vídeo o fotos eròtiques), consideren que no és quelcom potencialment sexual i, per tant, d’alguna manera bloquegen el desig amb la raó.
• Desconeixement del propi cos: ningú ens ha ensenyat a tocar-nos. Ni a mirar-nos. Ni a gaudir-nos. Al contrari, ens han omplert el cap amb creences malignes de tot tipus respecte a la nostra vagina i el nostre sexe en general. Així doncs és complicat que puguem identificar les senyals que ens envia el nostre cos quan està excitat.

Com veieu, aquesta desconnexió que pateixen moltes dones entre el que el seu cos els demana i el que el seu cervell li permet sentir és fruit d’anys i anys d’aprenentatges, de falses històries, de mites i, sobretot, d’una GRAN falta d’educació sexual.

El camí del desig

Tenir desig sexual, a nivell físic, és un gasto energètic bastant gros. És a dir, el cervell ha de posar molts esforços per a tenir desig sexual i, sobretot, per a buscar la manera de satisfer-los.

Què passa quan, dia rere dia, una dona (o un home) bloqueja tots els seus impulsos sexuals? Doncs que, d’alguna manera, el cervell finalment se’n cansa de reservar i malgastar energia per al desig, i decideix (de forma molt intel·ligent, tot i que molesta) dedicar els seus recursos a d’altres coses.

Dit d’una altra manera: què creieu que passaria si a un nen que està començant a caminar li lliguéssim una cama i hagués d’aprendre a caminar només amb l’altra? En efecte, aprendria a caminar amb només una cama. I què passaria si després que hagués après a caminar amb una cama li deslliguem l’altra? Doncs que, probablement l’altra cama li faria més nosa que servei, el seu cos no estaria acostumat a treballar amb ella i, per tant, caldria molt d’esforç per a que tornés a integrar la cama que havia estat lligada en la seva estructura cerebral.

Però per sort, el cervell és meravellosament plàstic, i això vol dir que, encara que tinguem 90 anys, si les facultats mentals les tenim conservades, podem seguir aprenent i experimentant. De la mateixa manera que podem «bloquejar» el desig, també podem fer per a tornar a crear aquestes connexions que faran que els recursos tornin a dirigir-se al desig sexual.

Reactivar el desig sexual

Com en el nen de la cama lligada, integrar el desig sexual de nou no és tasca fàcil, tot i que a unes persones els pot costar menys que a d’altres, però el que sí que està clar és que, si es treballa de forma constant i es desitja (valgui la redundància) realment tornar a reactivar el desig sexual es pot aconseguir.

Aquí van alguns petits consells que pots començar a posar en pràctica. Fes-los amb constància, pensa que és un entrenament amb el que aconseguiràs serà estimar-te més a tu mateix/a.

• Dedica un mínim de 10 minuts al dia per a tu. I quan dic «per a tu» vull dir «per a tu». És a dir, estigues amb tu mateix/a, sense companyia de ningú. I en aquests 10 minuts observa’t per dins i per fora.
• Dutxa’t de forma conscient. Aprofita els 5 minuts diaris d’estar sota l’aigua per explorar el teu cos. No parlo de masturbació, parlo de, simplement acaronar-te com acaronaries a algú que t’estimes molt. Gaudint de les sensacions.
• Revisa i canvia les paraules que et dius a tu mateix/a. Què et dius quan t’equivoques? T’insultes? Et dius coses com «mira que sóc inútil»? Elimina totes aquestes paraules del teu vocabulari. Si cal, cada cop que t’insultis o et faltis al respecte a tu mateix/a apunta què t’has dit en un paper i vés fent un llistat. Te n’adonaràs de totes les coses lletges que t’arribes a dir al llarg de la setmana. Quan ja en siguis conscient, comença a canviar aquestes paraules per paraules amoroses cap a tu: «d’acord, m’he equivocat, però això no em fa pitjor persona. N’aprendré per a que no torni a passar, jo puc!».
• Regala’t. Mima’t, fes-te un regal, ja sigui alguna cosa que et ve de gust tenir, o un bon àpat o un petit viatge a un lloc que sempre has volgut anar.
• Tingues fantasies. Envolta’t d’erotisme, mira alguna sèrie o pel·lícula amb alt contingut eròtic o llegeix un llibre que contingui escenes pujades de to. Mira fotografies eròtiques o llegeix relats eròtics. Permet-te a tu mateix/a pensar en sexe i anar activant aquesta part de tu que tens tan amagada.

En definitiva, tingues un idili amb tu mateix/a. Enamora’t de tu. Fes-te feliç. Mima’t. Aprèn de tu mateix. Descobreix què t’agrada i què no.

Quan hagis fet aquest viatge d’autodescobriment començaràs a tenir ganes de descobrir-te més també en l’esfera sexual, i de deixar que altres et coneguin millor.

I si necessites ajuda ja saps que pots contactar amb mi i t’ajudaré a dissenyar un plan que et permeti descobrir-te, estimar-te i redescobrir la teva sexualitat.