Necessito que em toquin, amor i mimos
M’ha arribat una consulta d’una sexpacier que he necessitat alguns dies per processar i per poder respondre. És un tema complex, de difícil resposta sense ficar-se en jardins complicats, però ho he intentat.
Anem a veure la pregunta que em feia:
Sílvia! Avui he estat parlant amb una amiga sobre sexualitat, no ho faig amb moltes amigues però amb ella ha sortit així de natural. I m’he quedat flipant perquè m’ha fet una pregunta que jo no he sabut respondre, i és per veure si voldries respondre-la tu, perquè no sé què dir-li.
M’ha dit «jo vull follar però bé, que estiguin per mi i que em mimin… pagaria si cal… què en penses dels gigolós?».
M’he quedat a quadres i li he dit que no sabia que contestar-li però que ho preguntaria, i aquí estic.
Doncs ja veus, la pregunta. A mi també m’ha deixat pensant una bona estona, perquè tinc una idea més o menys clara del tema de la prostitució femenina… però la veritat és que la masculina no me l’havia plantejat mai com a cosa a reflexionar.
Així que res, jo ho intento en aquest vídeo, i de pas, doncs parlem una mica de masclisme, de cures emocionals i afectives, de la necessitat de tocar-nos i mimar-nos, de la responsabilitat afectiva, de la soledat…
Contingut restringit. Només per a persones subscrites.
Si ja t'hi has subscrit, pots accedir aquí.
Si no ho has fet, ja trigues. Uneix-te a Sexpacio o a Psicoworking.
Si tens dubtes o vols compartir les teves opinions amb la resta, recorda que per a això és el meravellós grup privat de Telegram.
Si vols ser protagonista anònima d’un dels vídeos, escriu-me aquí i respondré els teus dubtes o parlaré del que necessitis en un proper capítol de Sexpacio.
