Vacances en parella: perill de separació

Cada any es produeix el mateix fenòmen: arriben les vacances, les famílies fan mans i mànigues per poder compaginar dies festius de tothom i passar un temps junts, i quan tornen, la parella decideix que ja n’hi ha prou.

No som pocs els psicòlegs que treballem en temes de parella que ja fa temps que venim contrastant l’augment de demandes de visita quan comença el setembre*.

És curiós, una situació que se suposa que hauria de ser relaxant, agradable, una oportunitat per a compartir totes les hores del dia, o una gran part d’elles, amb la persona que has triat, de sobte es torna una situació insostenible que ens fa plantejar-nos si, realment, vam fer bé en escollir a aquesta persona i no una altra.

El dia a dia, l’estrés, la feina, els fills, si n’hi ha, les obligacions diàries, en definitiva, fan que durant l’any la parella entri en una rutina més o menys còmoda.

Ens llevem, ens fem un petó de bon dia, passem el dia separats i ens retrobem a la tarda-nit, moment en el que aprofitem per posar-nos al dia de les novetats i, si s’escau i encaixen els horaris, sopar junts. Potser una estona d’alienació davant la televisió, i a dormir.

Els caps de setmana ens donen una petita treva, podem passar més estona amb la parella, però sovint ho aprofitem per a anar a fer la compra, netejar el pis, o bé quedar amb els amics que, durant la setmana no podem veure.

I així, o d’una forma similar, anem construïnt el nostre dia a dia. Un dia a dia sovint rutinari, però confortable.

Amb les vacances, arriben els canvis per a la parella.

Tenim tot el dia per compartir junts. Per esmorzar tranquilament, per passejar, per planificar coses, per a parlar, per a estar amb la família de l’un i de l’altre, etc.

El canvi de rutina se suposa que hauria de ser enriquidor per a la parella. Fer coses que normalment no fas en el dia a dia. Però hi ha parelles a les que, aquest canvi de rutina, les descol·loca. Sembla que si no es parla de feina o de com portar el pis, o de l’educació dels fills, si n’hi ha, la parella ja no sap parlar de res. La comunicació es veu forçada i es percep una distància enorme entre les dues parts.

Llavors comencen a plantejar-se les coses. «Ja no n’estic enamorat/da», «ja no és el que era», «s’ha acabat la passió», «som dos desconeguts»…

Arribats a aquest punt no són poques les parelles que es trenquen. Una de les dues parts es decideix a donar el pas i acaba amb la relació.

Però no té perquè acabar així. En la majoria dels casos es podria solucionar aquesta crisi amb una mica de treball per les dues parts. La comunicació amb la parella, en aquest punt, serà indispensable, però també la capacitat de tots dos d’unir-se per a fer front a uns enemics comuns: la rutina, la manca de comunicació i, en última instància, la ruptura.

Hi ha parelles que són capaces de seure tranquilament, i començar a treballar per a solucionar la situació i tornar al punt de partida. Però hi ha vegades que la comunicació entre les dues parts està tan esgotada, tan viciada, que no hi ha manera d’arribar a entendre’s.

És en aquest punt on els terapeutes de parella són de gran ajuda. De vegades les parelles es tanquen tant en la seva visió del món que no són capaces de veure-hi més enllà. D’aquí la importància que, algú extern, pugui ajudar a ampliar aquestes mires i a tornar a encarrilar la relació que tots dos volen.

Superar-ho no és fàcil, però amb una orientació professional adequada i amb voluntat per les dues parts, les vacances no han de significar una ruptura, al contrari, poden ser l‘inici d’una millor i més sana relació.

Si tens dubtes o creus que pots o podeu necessitar orientació, podeu posar-vos en contacte amb mi.