He pillat al meu fill masturbant-se

Abordar el tema del sexe amb els fills no és senzill. Com que, molt probablement, a nosaltres els nostres pares no ens van explicar massa sobre el sexe, o fins i tot va ser un tabú, com pretenem ara parlar de sexualitat amb els nostres fills? No tenim referents, no sabem com es fa. O, potser, pensem que, simplement, això no s’ha de fer i ja s’ho trobaran. Però a fer sexe es pot aprendre.

Que la educació sexual és important, importantíssima, ho defensaré a capa i espasa sempre (vés, si no, ja podria sortir del despatx i dedicar-me a una altra cosa) i que quant abans comenci aquesta educació millor, també.

Què em trobo, sovint? Doncs em trobo pares i mares atabalats amb els seus fills quan comencen a descobrir que ja no són aquells nens que jugaven a inventar-se un món ple de monstres i súper herois. De sobte se n’adonen que han crescut, que entren en la temuda adolescència i… ai! Quina por!

Els canvis sempre fan por, però si a més venen acompanyats de distanciament (tots els adolescents en major o menor mesura tenen una època de distanciament dels pares, més o menys llarga) la por s’accentua. «No sé què li passa», «ja no parla amb mi», «només pensa en quedar amb els seus amics»…

L’he pillat masturbant-se!

Amb una pacient (diguem-li Júlia) amb la que ja fa temps que treballem, parlavem precisament d’això, de com n’és d’important saber portar i assumir tots aquests canvis en l’adolescència. El seu fill té 16 anys acabats de fer i està en plena ebullició hormonal. «És divertit, veure com vol fer-se gran a marxes forçades, i jo sempre penso: ja veuràs, ja, quan estiguis com jo voldràs tornar!», això m’ho deia fa un parell de sessions mentre reia.

Però a la darrera sessió la Júlia va venir una mica descentrada. «T’he d’explicar una cosa molt forta». Jo ja m’esperava el pitjor, però el que em va explicar va ser, bàsicament, que havia pillat al seu fill en ple gaudi de la seva sexualitat.

«Vaig arribar a casa, em pensava que ell no hi era i vaig entrar a la seva habitació a buscar un llibre que volia llegir-me. Allà estava, amb els pantalons abaix, mirant un vídeo guarro…. vaig tancar la porta de cop i em vaig tancar al bany amb pestell. No volia ni veure-li la cara!».

M’ho explicava entre rient i vermella com un tomàquet. Suposo que el seu fill encara deu estar vermell avui, crec que és el malson de tot adolescent.

Primer de tot vam parlar una mica de com es sentia ella. La Júlia em deia que havia sentit molta vergonya, que no s’havia enfadat, però que desitjaria no haver-ho vist. L’entenc.

Li vaig explicar que, probablement, el seu fill devia estar en la mateixa situació, mort de vergonya. Però que probablement, tal i com ella havia reaccionat (i tenint en compte que no havien tornat a treure el tema), ell potser pensava que ella s’havia enfadat. I associar la masturbació a l’emprenyamenta de la teva mare no és bona cosa.

Què fer si el pillo masturbant-se?

Primer de tot, em sembla bé la reacció de la Júlia, sortir de l’habitació, potser dient un «ai, disculpa, no sabia que estaves aquí». Per suposat no cal tancar-se al lavabo, tot i que és possible que necessitis païr el que acabes de veure. Per a això, caldrà que practiquis la normalitat: pensa que és una cosa sana, normal, que està descobrint-se i que no fa mal a ningú.

Després serà important que parlis amb ell (o amb ella, que ho estic escrivint en masculí, però les noies també es masturben, eh?). I no, no parlo de que aprofitis per fer-li «la xerrada», està clar que ja no la necessita, però sí que li diguis que et sap greu haver envaït la seva intimitat i que no estàs enfadada (o enfadat). Sobretot que li quedi clar això darrer.

Poseu-li nom, parleu de masturbació, no us faci vergonya encara que us sembli incòmode al principi. És important que ho normalitzeu junts, que no quedi com una cosa tabú. Assumeix-ho, el teu fill (o la teva filla) es masturba. Tant és si tu ho fas o no, o si a tu et sembla bé o no, ell/a ho fa, i hi té tot el dret.

I, per últim, pacteu una estratègia de discrecció. Per exemple, que quan estigui a la seva habitació i no s’hi pugui passar (bé perquè s’està masturbant o bé perquè està estudiant o composant el nou hit musical de l’estiu) que posi un cartell a la porta, o que pengi un mocador al mànec… Així se sentirà respectat en la seva intimitat i reforçareu la confiança. Això sí, cal respectar aquesta senyal per sobre de tot i acordar que no es pot fer servir per fugir de les obligacions familiars.

Si malgrat aquests consells veus que és difícil abordar la situació, pots posar-te en contacte amb mi i estaré encantada de respondre a la teva consulta personal. Sense compromís.