Taller de sexualitat ONCE
El passat 27 de febrer vaig tenir la gran oportunitat d’impartir un taller de sexualitat per a adolescents en un entorn molt especial.
L’ONCE és una entitat de sobres coneguda per gairebé tothom. «És la que fa la loteria», «la que sorteja premis», «la meva àvia compra sempre «els cegus»».
Doncs sí, potser la part més visible de la ONCE és la dels sortejos en els que es premia la sort. Però aquesta entitat va molt més enllà: és una entitat social que treballa dia a dia per a la inclusió de les persones amb dèficits visuals en la societat. El treball educatiu, formatiu i d’adaptació d’entorns que fan és brutal, us convido a conèixer-lo una mica més a fons a la seva pàgina web.
El cas és que, des de l’àrea pedagògica de la fundació es van posar en contacte amb mi perquè volien incloure la temàtica sexual en el programa pedagògic adreçat a nois i noies adolescents amb discapacitat visual.
Des de la ONCE es fa un seguiment en escoles ordinàries als nens i nenes i adolescents que tenen dèficits visuals. Tècniques de l’entitat es desplacen als centres per a ajudar-los a que la seva integració sigui més fàcil i natural. A més, un cop a la setmana es reuneixen tots els nens i adolescents a la seu central de l’entitat per a treballar, conjuntament, temes que els preocupen com a col·lectiu, però sobretot, fan una gran feina de treball personal i emocional.
D’aquestes reunions va sorgir, des dels nois i noies, la necessitat de treballar la sexualitat d’una manera oberta i sincera. I aquí vaig aparèixer jo.
Taller de sexualitat adaptat
Com tots els tallers que faig, aquest va ser un taller de sexualitat adaptat al públic. Durant una hora i mitja vaig estar parlant amb els nois i noies del que els interessava. Tot el taller va girar entorn una sola pregunta: «què és el sexe?».
Van sortir aquestes dues pissarres plenes d’idees:
I a partir d’aquí vam anar filant preguntes i explicacions que, en alguns casos sorprenien, que en d’altres incomodaven (hi havia algunes noies i nois que davant d’algunes paraules s’escandalitzaven) i en d’altres feien riure fins que els explicava que allò també era normal.
Em va sorprendre, com sempre en aquests tallers, el desconeixement del cos i de les funcions bàsiques (moltes preguntes sobre la lubricació femenina, sobre la ejaculació i l’orgasme dels nois i sobre els noms adequats per a cada cosa) però el gran coneixement de termes «tècnics-pornogràfics»: squirting, penetració anal…
Falta molta feina a fer, molta. Moltíssima. Falta que els nois i noies puguin accedir a materials adequats i amb base científica, en general, tant pel col·lectiu amb dificultats de visió com pel col·lectiu amb d’altres dificultats… mentre no els tinguin la seva principal font de coneixements sobre la sexualitat seguirà sent el porno…